Foto: NOE

Els darrers esdeveniments del Vaticà ens han tingut motivats i esperançats. La renuncia de Benet XVI és un signe significatiu de canvi, no cal esperar que un Papa es mori perquè hi hagi un relleu. De fet sentia molta pena pel papa Wojtila quan en els darrers temps del seu pontificat mostrava en públic la seva degradació física. L'onze de febrer d'aquest 2013 Benet XVI va passar a la història en majúscula en deixant vacant la seu pontifícia i passant a ser Papa Emèrit. Aquest fet, molt positiu, marca un abans i un desprès. Per tant chapeau per a Ratzinguer qui amb la seva dimissió ha sotrequejat la rígida estructura vaticana. A partir d'aquí la convocatòria a les eleccions pontifícies; el Vaticà i els seus mestres de cerimònies ens han mostrat magníficament tota l'obertura del Conclave i el tancament dels cardenals a la Capella Sixtina i desprès de cinc votacions, Fumata Blanca i les campanes de Roma anunciant Habemus Papam, i el cardenal elegit Papa és l'arquebisbe de Buenos Aires Jorge Mario Bergoglio que pren el nom de Francesc. Sembla que els canvis iniciats per Ratzinguer continuen, és la primera vegada que és escollit un papa no europeu, en aquest cas sud-americà, que a més a més és jesuïta i que és també el primer jesuïta que ocupa la cadira de Sant Pere; podem recordar la influència dels jesuïtes en el Papat desprès del Concili de Trento, influència que ha propiciat per algun membre de la Companyia de Jesús el nom del Papa Negre i no solament pel color de la sotana. Ara doncs tenim amb Francesc I per primera vegada a la història un jesuïta que ja és un Papa Blanc: tot un símbol de canvi. També ho és el nom de Francesc, ja que és la primera vegada que un papa pren el nom del Poverello d'Assissi, de Sant Francesc d'Assis, que ho deixa tot per viure com un pobre i que anomena germà al llop i a l'ocell. M'agrada que el nou Papa hagi escollit el nom de Francesc, que com és sabut familiarment tant en català com en castellà té diverses maneres de dir-se com Paco o Quico. Dono la benvinguda al Papa Francesc I tot desitjant-li molta sort en el seu comandament de la barca de Pere, no ho tindrà fàcil doncs a part de la difícil estructura vaticana hi ha sobre la taula temes social com l'injust repartiment de la riquesa, temes doctrinals com el celibat dels capellans, les persones divorciades, el paper secundari de la dona i un llarg etc. Prego a Déu que segueixi les pautes del Vaticà II i de Joan XXIII.

Per a més informació consulti l'edició en paper.