• La fidelitat a la persona humana i a la terra són els eixos constitutius de l'ànima andorrana

Foto: NOE

El concepte «intel·ligència», en les seves diferents accepcions, ha anat evolucionant amb el pas del temps. I com altres s'ha socialitzat.

Segurament degut a l'accés generalitzat a l'educació, bàsica i superior, en la majoria de societats.

Al segle XVII s'entenia com la facultat intel·lectual de l'ànima o enteniment, allò no corporal i que permet a algú tenir noció o idea d'una cosa, allò que permet entendre, o també com a perícia d'alguna art. Altres matisos ja relacionaven la intel·ligència amb el tracte secret, amb la unió o la desunió, si hi havia bona o mala intel·ligència. L'intel·lectual era el que estava dotat d'intel·ligència mentre l'intel·ligent era el que tenia molta intel·ligència.

Avui a la capacitat d'entendre i comprendre s'hi afegeix la facultat del coneixement (sensació, memòria i raonament) en oposició a les facultats afectiva i motora, més concretament al coneixement conceptual i racional. L'intel·lectual és la persona que es dedica a les coses de l'intel·lecte. Altres continguts moderns del concepte són la intel·ligència artificial o la construcció de sistemes intel·ligents separats de l'home. I la intel·liguèntsia, o aquell grup d'intel·lectuals d'un país, grup social o polític, institució o entitat que hi realitzen una funció de direcció ideològica. Actualment però la investigació de les manifestacions de la intel·ligència se situen més en els processos, que no en el resultat final, que fem servir les persones en la solució dels diversos problemes.

Darrerament s'han precisat tres matisos del concepte, formalment parlant, interessants.

La intel·ligència col·lectiva, definida a nivell sociològic, seguida a partir de sumar coneixements en les xarxes socials. La intel·ligència emocional, definida a nivell psicològic, o capacitat de percebre i reconèixer els sentiments de forma precisa, de comprendre'ls, assimilar-los i actuar en conseqüència. I la intel·ligència espiritual, com la capacitat de relacionar-se amb la dimensió transcendent de l'ésser humà. De tots aquests significats, que existeixen des de sempre tot i que els anem «descobrint» progressivament, interessa recuperar, a nivell de societat, la intel·ligència col·lectiva no en les seves possibilitats d'acció col·lectiva a través de les xarxes socials, sinó a través del seu rastre intangible en el que es reconeixen les comunitats, societats i persones que formen un poble, una nació, un estat, una manera de ser pròpia, diferent a la dels seus veïns.

¿On ens trobem avui els andorrans amb la nostra intel·ligència col·lectiva?

¿Qui vetlla per preservar i donar a conèixer la intel·ligència assolida?

¿Qui s'ocupa en crear nova intel·ligència?

Els textos i fets com l'acta de consagració de la catedral de la Seu d'Urgell el 839, les concòrdies dels anys 1163 i 1176 amb els bisbes d'Urgell, l'enderrocament del castell de Bragafols el 1003, la falsificació de la Carta Pobla del 805, els Pariatges dels consenyors confirmats pel Papa Martí IV del 1278 i 1288, l'enquesta de 1346, el privilegi de 1419 de creació del Consell de la Terra, els privilegis assolits al llarg del segle XVI, la concòrdia de 1595 amb el Sant Ofici de la Inquisició, altres concòrdies i confirmacions dels privilegis durant el segle XVII, el Manual Digest de 1748 i el Politar Andorrà de 1763 i la preservació dels privilegis al segle XVIII, l'acceptació de Napoleó I el 1806 dels seus drets sobre Andorra a demanda dels andorrans, la Nova Reforma de 1866, la Constitució de 1993 i el paisatge natural actual són alguns dels testimonis i traça de la intel·ligència col·lectiva andorrana forjada al llarg dels mil anys darrers.

La intel·ligència col·lectiva andorrana no es res més ni menys que el conjunt de gestos, actes, accions, activitats, creacions que al llarg del temps hem fet i diàriament fem els andorrans, conscientment o inconscientment, amb afanys compartits per materialitzar una voluntat de ser, amb una consciència nacional, l'andorrana, que es troba centrada en la persona i la seva llibertat, i un territori, natural per a poder crear el nostre propi paisatge físic, polític i humà.

I tornant a l'inici, la fidelitat a la persona humana i a la terra són els eixos constitutius de l'ànima andorrana, la intel·ligència de la qual n'és la facultat per a poder-la entendre.

I avui, amb l'obertura del nostre país, Andorra, al món, ens cal, més que mai, tota la intel·ligència col·lectiva d'institucions, partits, entitats, associacions, empreses i ciutadania possible per a reduir la nostra elevada vulnerabilitat, per petitesa i poca densitat, en un món insensible i voraç, si del que es tracta és de trobar-hi el nostre encaix enlloc de dissoldre'ns-hi.

Per a més informació consulti l'edició en paper.