El debat sobre l'avortament està servit. D'entrada cal recordar que allò que el Grup Parlamentari Socialdemòcrata ha dit que portaria a tràmit parlamentari és la despenalització de l'avortament en tres casos molt concrets. També cal recordar que els únics límits per legislar qualsevol qüestió és que la llei s'adeqüi a la Constitució. I és precisament en aquest punt quan es comencen a fer pressuposicions. Per molt que puguem dir o pensar uns i altres, només el Tribunal Constitucional està facultat per treure'ns del dubte.

Encara que pugui semblar –pel redactat de l'article 8, apartat 1, de la Constitució– que la qüestió pot quedar ràpidament dirimida, també hi ha qui defensa –el mateix TC ho ha fet en més d'una sentència– que cal valorar els temes en funció del conjunt del text constitucional; en aquest cas, un dels articles que s'invoquen és precisament el 8, però en el seu apartat 2. Personalment, i en aquest sentit, sóc dels que no ho tenen clar. Per tant, crec que la llei de despenalització, en el tres casos concrets, hauria de ser aprovada pel Consell General i, si escau, que es requereixi un dictamen previ d'inconstitucionalitat o, si la llei fos sancionada pels coprínceps –cosa gens provable–, que s'interposi un recurs d'inconstitucionalitat. Almenys així sortiríem de dubtes.

Entrant en el fons de la qüestió –tot i convenint que es pugui acceptar que hi ha vida des del moment de la concepció–, uns breus apunts. ¿Es pot afirmar rotundament que és més important la vida del no nat que la de la mare? Encara que biològicament no hi hagi cap dubte, ¿es pot considerar vida l'existència d'un ésser amb malformacions prou greus com per no ser conscient de la pròpia existència? Quan ens referim a vida, ¿podem oposar la vida biològica del no nat amb la vida moral, ètica o intel·lectual de la mare? Aquestes són algunes de les preguntes que penso que ens hem de posar per fer-nos una opinió. Si busquem arguments que no tenen res a veure amb la qüestió, allò que fem es fugir d'estudi.

Per a més informació consulti l'edició en paper.