Foto: EL PERIÒDIC

Ahir, dia Internacional de la dona treballadora, l'Elvira Farràs, l'Elvireta, una dona de pedra picada, va complir 90 anys, motiu de joia per a tots els que l'estimem i coneixem. És impossible conèixer l'Elvireta i no estimar-la, perquè es fa estimar per la seva tendresa, la seva capacitat d'escoltar, la seva generositat i la seva ingenuïtat. He tingut el goig de ser alumna seva quan encara el nostre Institut estava ubicat a la desapareguda Torre Viader i puc dir en nom de tots els companys de curs que a finals dels 50 vam tenir l'Elvireta de professora, que va ser un regal, perquè tots vam acceptar la seva autoritat moral, lluny de l'autoritarisme del moment.

Més tard, vam treballar colze a colze, com a professores d'història en el nostre Joan Brudieu i un curs vam compartir la filosofia de COU i he de dir que em va ajudar molt doncs la filosofia no és el meu fort! Quantes vivències, quants records, quanta estimació! Vam ser felices i durant uns anys, per a Mossèn Mas el cap del departament d'Història fórem Doña Elvira y Doña Sol. Recordo emocionada les festes dedicades a l'Elvireta celebrades a l'hotel Andria. La primera, la dels seus 25 anys a l'Institut, quan n'era director l'Enrique Aramburu i la segona, la de la seva jubilació, amb un acte acadèmic memorable del curs 87-88, essent director l'Àngel Joval qui va sol·licitar a la Generalitat per a l'Elvireta, la concessió de la medalla president Francesc Macià, guardó que rebé el 1992 en reconeixement a la seva tasca docent. Però seria injust només parlar de l'Elvireta com a mestre de mestres, doncs la seva trajectòria com a veïna de la Seu ha estat sempre socialitzadora, participant en múltiples manifestacions cíviques, i culturals de la ciutat. La seva dedicació al Ball Cerdà és l'exemple més conegut però n'hi ha molts d'altres. Em deia ahir el meu germà Mossèn Jordi que fou de les persones que més lluitaren perquè no es perdés la processó de Divendres Sant. La seva estimació per a la Seu l'ha portada a conèixer la seva història i a divulgar-la en quantitat d'articles. Cal destacar la seva llarga participació a la Germandat de Sant Sebastià. El seu interès per la cultura popular es plasma l'any 1998 en Ribera Amunt són les Boniques –refranys i dites de l'Alt Pirineu català– publicat per Garsineu i prologat per l'Anna Martí. Gràcies Elvireta pel teu mestratge!!

Per a més informació consulti l'edició en paper.