• Toca retallar les comunicacions i suprimir la corresponsalia

Foto: NOE

La veritat és que un s'esforça per mantenir un determinat nivell d'optimisme als nostres dies. Cal dir que els que varem nèixer aquells llunyans dies dels quaranta hem anat seguint una evolució positiva de la nostra societat: Suavització i final de la dictadura franquista, accés a la democràcia i un continuat desenvolupament econòmic i social.

Avui, però, ens trobem en una situació complicada, una austeritat predicada pels tecnòcrates dretans dirigents de la nostra estimada Europa, uns governs espanyols i catalans que pressionen a la baixa la qualitat de vida de la gran majoria de la població a la vegada que respecten meticulosament els dictats del gran capital.

A casa nostra, a la Seu, al Pirineu, ho notem cada vegada més, retallades als serveis sanitaris, a l'ensenyament, a la presència de l'administració catalana a les nostres comarques... I ara toca a les comunicacions d'iniciativa pública amb la supressió de la corresponsalia de TV3.

Un s'imagina que els serveis públics han de seguir unes pautes de racionalitat i eficiència, d'ajustaments a uns recursos escassos. ¿És que això vol dir suprimir una corresponsalia que cobreix molt correctament l'actualitat de les nostres comarques pirinenques? Creiem que les correccions de la despesa de TV3 tenen molts altres camins que no el d'amputar el dret a divulgar la nostra problemàtica a través del primer mitjà de comunicació nacional.

En el fons de la qüestió hi rau una vegada més el triomf d'aquest provincianisme tan arrelat en la nostra cultura territorial. A vegades un pensa que determinats dirigents polítics catalans només veuen Catalunya com la suma de les quatre províncies: Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.

Avui, al nostre país, et pots trobar molt fàcilment dirigents polítics, o fins i tot, ciutadans i ciutadanes representatius d'organitzacions empresarial, culturals o cíviques, que confonen la realitat territorial catalana amb la realitat provincial, aquella plantilla geogràfica imposada al primer terç del segle XIX es de Madrid; en aquella època amb una intenció clarament modernitzadora, fins i tot, progressista, però avui ja desfasada per les necessitats de la nostra societat, si més no, si pretenem que aquesta segueixi una pauta adient a l'època que ens toca viure.

Aquests ciutadans, d'una manera totalment contradictòria, tenen per consolidada la divisió provincial alhora que proclamen la urgència de la independència de Catalunya o en molts casos, de la seva inclusió en un Estat federal avançat, compatible amb la nostra sobirania. Aleshores, en funció dels paràmetres exposats, quina importància té per aquestes personalitats la supressió d'una corresponsalia a l'Alt Pirineu.

¿És que no plou o neva al Pirineu de Lleida, si neva a Bellver de Cerdanya o a Pont de Suert? ¿És que no neva al Pirineu de Girona si neva a Alp o a Puigcerdà? Aleshores ¿quina necessitat tenim d'un corresponsal al Pirineu de Lleida o al Pirineu de Girona?

Aquesta corresponsalia, segons aquesta visió, duplica uns serveis que ja existeixen a Lleida o a Girona. Aquesta és l'arrel del problema i si els ciutadans i ciutadanes d'aquesta part de Catalunya no reivindiquem la nostra realitat diferenciada anirem perdent els serveis altpirinencs, perquè són un luxe i una duplicitat.

No vull deixar de recordar una curiosa entrevista feta a TV3 per Josep Maria Espinàs a l'eminent filòleg Joan Coromines. En un moment de l'entrevista, Coromines es regira i diu a l'entrevistador que l'admira molt perquè ha escrit un llibre de viatges sobre un país que no existeix. Astorat, Espinàs, li pregunta ¿què vol dir?

Coromines li contesta que ha escrit un llibre intitulat Viatge pel Pirineu de Lleida i que el Pirineu de Lleida no existeix, que des d'un punt de vista catalanista una cosa són les Terres de Lleida i una altra el Pirineu de Catalunya, que els costums i les maneres de viure són suficientment diferenciats perquè dins el nostre marc nacional no es confongui la cultura lleidatana o gironina amb la pirinenca.

Segur que si els dirigents de TV3 tinguessin en compte aquesta realitat, també haurien dirigit les tisorades cap a un altre cantó. També hem de reconèixer que els pirinencs, els altpirinencs, hem de fer més ús de la defensa cultural de la nostra realitat i que si volem que Catalunya sigui respectada també hem de començar per fer respectar la nostra realitat més propera.

D'altra banda, i per acabar, confio que els dirigents de la nostra televisió nacional reconsiderin la seva decisió i que la periodista Eva Clausó, com a corresponsal titular, torni a aparèixer a les nostres pantalles.

Per a més informació consulti l'edició en paper.