Encara que sembli una mica estrany, avui em ve de gust parlar de la poma. Sí, d'aquesta fruita d'obvis i dolços encants

La poma ha provocat grans desastres en la història: ja sigui de la religió, de la mitologia o a la literària. De pomes malèfiques, em podem trobar tres. Començarem per la poma que Eva va agafar de l'arbre de la Ciència del Bé i del Mal que es trobava al Paradís. Déu havia prohibit expressament a Adam i Eva que mengessin els fruits d'aquest arbre. Doncs, com ja se sap que no hi ha res més irresistible que el prohibit, Eva, temptada pel diable en forma de serp, va agafar una poma, la va mossegar i va oferir-ne també a Adam qui també va menjar del fruit prohibit. Aquesta desobediència va provocar que l'home fos expulsat de l'Edèn i patís tots els mals terrenals. I tot per tant, en aparença, innocent fruit! Alpha. En segon lloc, es troba la poma de la discòrdia. Passen els segles i la nostra protagonista torna a aparèixer en la història, aquest cop formant part del teixit de mites sobre el qual s'aixecarà la nostra cultura, embolicada, com veurem, en un afer de èpiques conseqüències. Tres deesses de la mitologia grega volen saber quina de les tres és la més bella i la mereixedora de la poma daurada que la deessa Eris havia ofert com a premi a la guanyadora. Per tal de fer l'elecció fan venir al bell Paris, fill de Priamo. Afrodita promet a Paris la dona més bella de la terra a canvi del triomf i, és clar, s'alça amb el títol de la més bella mentre Atenea i Artemisa, que són molt seves pel que fa a la bellesa, decideixen venjar-se causant la ruïna i desgràcia de Troia. Per acabar amb aquestes pomes malèfiques, tenim la poma enverinada del conte de Blancaneus. Doncs, del mite i la llegenda, la poma va saltar, com podem veure, al terreny dels contes i relats per a nens i joves. La madrastra de Blancaneus, a més de bruixa, era una reina molt poderosa que es creia la més bella del món. I així ho va ser, fins que la petita va créixer i es va fer la criatura més bonica que ningú hagués vist. La reina tenia un mirallet al que demanava qui era la més bella del món i quan aquest li va respondre Blancaneus, es va posar furiosa i va planejar com desfer-se de la seva fillastra. La reina va posar verí a una poma i disfressada d'anciana la hi va oferir col·locada dins d'una cistella. Blancaneus la va agafar i la va mossegar. En aquell mateix moment, va caure en una llarga letargia de la qual només la treu l'apassionat i ardent petó d'un príncep de somni. N'hi moltes més pomes a la història de la humanitat de les que parlar perquè hauríem de saber que la nostra maleïda i destructiva poma amb el pas del temps comença a tenir un caire molt més positiu i benèfic pels homes. Però allò queda per a una altra ocasió més adient.

Per a més informació consulti l'edició en paper.