Foto: NOE

És ben curiós com la crisi força la imaginació per passar de la incapacitat a la tenacitat. Tots recordem com els nostres avis ens explicàvem com el bescanvi (el trueque, le troc, per molts de nosaltres) era la moneda de canvi de qualsevol transacció. Una cosa a canvi d'una altra, on ambdues parts havien de sortir guanyant, perquè sinó no hi havia transacció.

Està clar que la moneda és la sang de la nostra economia. Conseqüentment hem hagut de posar preu a les coses, i així aquestes han agafat un valor que inicialment no tenien. Però quan el valor pagat en moneda no arriba a fer la transacció, ja sigui perquè no hi ha liquiditat o perquè l'oferta i la demanda no es troben, llavors és quan torna a posar-se en funcionament el bescanvi.

Aquesta és la filosofia del win-win, del «tu guanyes si jo guanyo». Una filosofia en la que s'han de respondre les següents preguntes i afirmacions: ¿Quina seria la situació ideal, el cas que tots estiguessin contents? ¿Pots incloure als altres en les teves fites? I no subestimis mai el poder del compromís.

Pensar d'aquesta manera, incorporar aquesta filosofia en la gestió d'una empresa o d'una institució pública, aporta que les expectatives generades esdevinguin més sensates.

Quan en un projecte o en una negociació aconsegueixes que totes les persones surtin beneficiades és positiu. Perquè si ambdós no guanyen no hi pot haver-hi tracte. Així en una fita com aquesta de guany-guany es genera un major compromís i motivació per ambdues parts.

Per a més informació consulti l'edició en paper.