Poques coses hi ha tan vulnerables com una caixa forta: només cal conèixer la combinació numèrica que l'obre. Per al saqueig de les arques públiques que està en l'origen de l'actual fallida econòmica i financera, però també política, de la nació, es va emprar aquest senzill procediment, però per si hi havia càmeres a la imaginària estada blindada, o per evitar l'improbable atzar de ser enxampat amb les mans a la massa, es va inventar, d'una banda, el finançament subreptícia dels partits amb comandament en plaça, i, d'una altra, el control polític de les Caixes d'Estalvis.

Mitjançant la comptabilitat B es va crear l'enginyós sistema de robar, de ficar la mà a la caixa, per mà interposada a través de la contractació d'obra pública o de qualsevol altra classe de serveis per a l'Estat: l'empresa que volia l'adjudicació de, per exemple, un tram d'autovia per valor de 100 milions, untava al partit governant a la zona d'actuació amb 20, quedant la broma en 120. El que, en puritat, costava 50, i que s'incrementava en altres 50 per benefici empresarial, acabava pagant a 120 sense comptar altres sobrecostos, de manera que el saqueig de la caixa de cabals era un vist i no vist. També es va emprar la modalitat, gràcies a l'estret conxorxa entre empresaris i polítics corruptes, d'avançar aquests 20 milions, sobretot en vigílies electorals, en la seguretat de que alguna cosa cauria, una requalificació, un auditori, un aeroport o qualsevol important comanda.

Això de les Caixes d'Estalvi, segons van comprovar els jutges a mesura que avancen les seves indagacions sobre les que van fer fallida inevitablement, el lladronici es feia, com si diguéssim, a dues mans: amb una, intervenien en el desfalc general a través d'alguns dels seus directius, que ho eren no per la seva perícia professional sinó per la seva adscripció política, i, d'una altra, s'atenia a la menuda dels estalvis que els incauts clients dipositaven en elles, transformant-los en capital propi, en actiu, mitjançant l'estafa de les inversions tòxiques. Les brutals remuneracions, indemnitzacions i jubilacions dels directius, així com els complements per als matxaques que feien directament la feina bruta, s'extreien d'aquí, de la feina, la suor i les fatigues de tantes vides.

Tal és, i no un altre, l'origen de la ruïna, i ara la gent, reduïda pràcticament a la mendicitat, exigeix ??devolució i càstigs.

Per a més informació consulti l'edició en paper.