Foto:

Una característica genuïnament humana és la capacitat d'estimar. El nostre cor pot acollir tot l'amor que sigui capaç de sentir, no s'esgota l'espai per a l'amor. Arriba un moment en què ens trobem especialment amb una persona, ens enamorem. Enamorar-se ens fa sentir-nos tant a prop d'aquesta persona que pensem que no podríem viure sense ella. Ens sentim capaços de portar a terme plegats l'especificitat de l'amor: el sentiment, la sexualitat, el projecte de vida. L'home és esperit i és cos, inseparables, i manifesta el seu amor amb l'esperit i el cos. Els creients pensem que l'home és capaç d'estimar perquè ha rebut aquesta estimació de Déu que, estimant-lo el va crear. Aquesta estimació possibilita que sortim de nosaltres mateixos i que la projectem en els altres. Ens donem als altres seguint l'ensenyament de Jesucrist que és va donar totalment i incondicionalment. Hi ha persones que han estat cridades a un seguiment de Déu que implica una donació d'amor a totes les persones, no a una de concreta, renunciant així a la unió sexual. D'altres han estat cridats a un amor conjugal que els fa entregar-se en cos i ànima a la persona estimada. També hi ha que experimenten el seu amor amb una persona del mateix sexe i amb ella volen manifestar-lo i compartir un projecte de vida. I aquí apareix el problema, pels creients i per a l'Església de Jesucrist. Els homosexuals creients han de viure en el rebuig del seu amor per part del magisteri d'una Església que teòricament els acull i que els convida a renunciar al seu amor, almenys en la vessant sexual. Com que no es poden separar cos i ànima se'ls demana un impossible i al que renuncien és a participar de la vida de l'Església. No els queda més opció que viure la seva espiritualitat per lliure. Això ha causat, està causant i causarà, si no es troben solucions, un gran dolor a aquests cristians homosexuals i als qui no se senten cristians, perquè són considerats indignes. Aquest rebuig els aboca a viure amb sentiment de culpa, amb vergonya i amb sensació de soledat. Serà difícil que estimin un Déu, que han conegut a través de l'Església, que semblaria que no accepta la seva sexualitat. No puc imaginar Jesucrist dient-li a un homosexual que s'atansés a reconèixer-lo com el messies: ”No vinguis amb nosaltres, no ets digne de participar de la assemblea (església) perquè la teva manera d'estimar és inadmissible.

Per a més informació consulti l'edició en paper.