• Alguns números es troben a la biblioteca virtual de la UdA

Foto: NOE

La plataforma Àgora Cultural , va ser creada el novembre de 1998, i aquest any compleix 15 anys. Àgora aplega 21 entitats i associacions del món andorrà de la cultura. Dilluns passat va presentar el darrer número de la revista Àgora, el 21, a l'inici de l'any en que en farà deu de la seva primera aparició, al desembre del 2003, ininterrompuda fins ara. Com molt bé indica el nom àgora, fent referència a la plaça pública de les ciutats de l'antiga Grècia, la revista vol ser aquest espai de confluència cultural de les entitats que conformen la plataforma. La qual ja constitueix, per ella mateixa, el punt d'encontre de tots aquells projectes col·lectius culturals que es volen desenvolupar en un espai concret, l'andorrà, i en un temps indefinit, l'universal.

La revista, inicialment dissenyada per a recollir les activitats dels seus membres, especialment les realitzades pel seu conjunt, ha sabut obrir-se a altres actes rellevants. I ha donat cabuda al reconeixement de personalitats significatives, lamentablement desaparegudes, a articles d'opinió diversa, a conèixer joves artistes i poetes, als premis de poesia Martí i Pol, al dia mundial de la poesia o a aglutinar, en els seus números especials un determinat àmbit cultural abastant Andorra i els seus entorns (l'Alt Urgell, la Cerdanya, el Pallars, la Vall d'Aran, l'Arieja, els Pirineus –Orientals o l'Alta Ribagorça i el Berguedà).

Fotografia, poesia, astronomia i parcs naturals n'han estat les temàtiques. Entre les activitats conjuntes recollides destaquen, per ordre d'aparició, la celebració del Dia de St. Jordi amb la incorporació d'una litografia als tradicionals llibre i rosa, l'establiment del Dia de la Cultura amb el Manifest cultural i la creació dels Premis Àgora Cultural. Aquests darrers van ser Cebrià Baraut i Obiols (2001), Sergi Mas i Balaguer i Maria Canalis i Minguell (2002), Josep Alsina i Martí (2003), Joan Rosanas i Moratona i Jaume Puig i Duró (2004), Gerard Claret i Serra i Dolors Bellera i Piera (2005), Fèlix Peig i Ballart i M. Rosa Fernàndez i Mont (2006), Òscar Ribas i Reig i Germans Casal i Vall (2007), Bonaventura Adellach i Baró i Paquita Mandicó i Riberaygua i Ramon Rossell i Serra (2008), Francesc Galobardes i Carbonell i Natàlia Solà i Salvà i Ensenyants membres de la Sagrada Família d'Urgell a Andorra (2009), Daniel Areny i Rossell i Pere Canturri i Montanya (2010) i Elidà Amigó i Montanya, Ann Matschke i Antoni Morell i Mora (2011).

En el reconeixement i record de personalitats desaparegudes es troben Montserrat Palau i Martí, Carme Mas i Alfonso, Miquel Porter i Moix, Esteve Albert i Corp, Rossend Marsol i Clua, Bartomeu Rebés i Duran, Bonaventura Armengol i Julià, Lídia Armengol i Vila, Manuel Mas i Ribó, Josep Viladomat i Massanas, Joan Roure i Jané, James Kirkup, Josep Fontbernat i Verdaguer i Manuel Anglada i Ferran.

En la presentació de joves artistes hi ha Noemí Agustí, Sergi Ríos i Ríos, Meritxell Salvadó, Arnau Pérez i Orobitg, Mercè Ciàurriz i Puigcercós, Fiona Morrison i Porta, Martín Blanco i Monópoli, Miquel Mercè i Rodríguez i Mònica Armengol i Prats. Pel que fa a poetes hi han deixat rastre Lluís Codina i Lanaspa, Montserrat Marfany i Canturri, Ester Fenoll i Garcia, Andreu Escales i Tous, Manel Gibert i Vallès, Teresa Colom i Pich, a més dels guardonats en els premis Martí i Pol , d'ençà el 2006, Anna Garcia i Garay, Arnau Pérez i Orobitg, Veronique Baudraz, Sergi Martí i Amorós, David Pérez i Surribas, Mª Antònia Fantova i Sentelles, Dolors Barchino, Josefina Porras i Gonzàlez, Veronik Baudraz, Marta Prous i Vilaseca, Ramon Esquerré i Cirera, Eva Arasa i Altamira i Rebeca Salcedo i Uclés.

I en el dia mundial de la poesia Ernest Farrés, Josep Dallerés i Codina, Toni Gol i Roca, Ester Fenoll i Garcia, Josefina Obiols i Obiols, Teresa Colom i Pich, Manel Gibert i Vallés i Enric Casasses i Figueres. En aquest període són molts els autors, fotògrafs i altres col·laboradors que han publicat a la revista.

El disseny de la revista va anar a càrrec de Raul Valls i Pilar Monge en la primera època, Arnau Colominas en la segona i Pilar Monge en la tercera. Àgora ha mostrat una clara voluntat de ser una revista cultural i plural que vol fer de pont entre el passat i el futur de la societat andorrana. En el seu primer i segon número aporta diversos escrits que varen romandre inèdits el 1985 quan no es va aconseguir posar en marxa un altre projecte de revista cultural. La mirada enrere i cap endavant, des d'una òptica i realitat del present, al servei d'una societat en contínua transformació com l'andorrana és i continua sent un objectiu meritori.

Per a qui les vulgui gaudir, les revistes en paper es poden trobar a la llibreria La Puça. I en format digital, els números 10 i 12 fins al 21, a la següent adreça htpps://biblio.uda.ad, dins la biblioteca digital de la Universitat d'Andorra.

Per a més informació consulti l'edició en paper.