En aquests moments les dues principals institucions del poder legal i democràticament establert, la Prefectura de l'Estat i la Presidència del Govern, estan en mans de dos indesitjables. Un és el gendre del Rei, Iñaki Urdangarin, del qual el comportament «poc exemplar» ha posat a la Corona en un insuportable procés de banalització. I un altre és Luis Bárcenas, l'extresorer del PP, que ha posat contra la paret al president, Mariano Rajoy.

Al voltant d'aquestes dos personatges hi ha actors secundaris. També donen molt joc en els mitjans de comunicació, encara que el pitjor de tot és que potencien la sensació d'assetjament regnant portes endins de dos palauets situats a la zona madrilenya del Pardo: el de la Moncloa i el de la Zarzuela.

Al carrer, la gent està escandalitzada davant la facilitat amb què es parla de milions que van i vénen a mesura que afloren dades noves sobre les aventures de l'extresorer del PP, enmig de les explicacions poc convincents dels dirigents del partit. Mentrestant, la Corona tampoc no treu cap.

Els famosos correus electrònics lliurats per Diego Torres fa uns dies al jutge Castro, correus que venen a dir que la Casa del Rei va conèixer, emparar i afavorir els negocis del gendre, també han escandalitzat a la ciutadania. Tot i que el marit de la infanta Cristina diu negre sobre blanc, en breus i calculades paraules, que la Casa del Rei «no va opinar, ni assessorar, ni autoritzar o ni avala les activitats que jo desenvolupava a l'Institut Nóos». S'admeten apostes.

Després de la traca a Palma de Mallorca el passat cap de setmana, les coses haurien de tornar al seu curs. És a dir, al procés indagatori sobre les trapelleries dutes a terme pels dos exsocis de Nóos amb la col·laboració necessària dels càrrecs polítics que els van seguir el joc.

Però la gent no espera el que diguin els jutges i la seva opinió es reflecteix en l'alarmant caiguda del capital de simpatia que la Corona havia sabut preservar fins ara en el cor de la ciutadania.

Per a més informació consulti l'edició en paper.