aquests dies he hagut d'ajudar a comentar als alumnes de la UNED, un text del poeta grec Hesiodo de la seva obra El treball i els dies, en el qual fa una crítica molt dura als jutges que no són justos impartint justícia i que a canvi reben regals. Aquesta obra va ser escrita a la Grècia arcaica, fa anys i panys però presenta trets que es poden aplicar a la nostra societat i per tant ens il·lustra sobre les febleses de la naturalesa humana. Hesiodo és qui ens explica el Mite de Pandora. Pandora és a la mitologia grega la primera dona mortal, creada pels déus amb qualitats i defectes, amb l'objectiu de castigar a Prometeu que els havia robat el foc per donar-lo als mortals, Atenea li donà bellesa, saviesa i seducció i Zeus l'envià a seduir Prometeu amb un regal que és una gerra dient-li que estava plena de tresors. Al renaixement es va canviar la traducció de gerra per caixa i avui ens ha arribat el concepte «d'obrir la caixa de Pandora» com a sinònim de l'inici de tots els mal. Tornant al mite, Prometeu, com que sap que Zeus li té jurada, no fa gaire cas ni del regal ni de Pandora, la qual s'acaba casant amb el seu germà Epimeteu. Els dos germans li diuen que la gerra no es pot obrir, però la curiositat, les ganes de veure que hi havia dintre fan que un dia Pandora, mentre el seu home dormia li agafi la clau i l'obri i vet a qui que comencen a sortir totes les maldats que a partir d'aquell moment poblaran la terra i entraran en el cor dels mortals. En l'últim moment Pandora, espantada tanca la gerra i l'esperança es queda dintre, d'aquí ve la dita que ens diu que «l'esperança és l'últim que es perd». Pandora, la primera dona de la mitologia grega serà considerada la portadora del mal a la terra. Per a Robert Graves, Pandora és la precursora grega de l'Eva del Gènesi i similar a d'altres tradicions mesopotàmiques que tenen en comú la mateixa explicació: els mites fan saber que la primera dona sobre el planeta és la culpable de tots els mals, i a partir d'aquí l'extrapolació sobre tot el gènere femení. Evidentment que es poden fer d'altres interpretacions que s'escapin del rònec masclisme i de la misogínia de les societats patriarcals. En primer lloc una pregunta, que no se respondre: ¿per què entre mig de tots els mal hi havia l'Esperança? Per a mi l'esperança, virtut teologal és un bé, no sé si com a mal podria significar la passivitat d'esperar que t'ho donin tot fet.

Especialment el que m'interessa és la defensa de Pandora i de les seves ànsies de saber i de conèixer. Per tant totalment en desacord amb l'explicació clàssica, que a part de culpar a la dona instrumentalitzada per Zeus, potencia una obediència cega sense possibilitat d'enriquiment a través del coneixement, amb el control del que es pot conèixer i el que no, per mi això és feixisme pur i dur.

Per a més informació consulti l'edició en paper.