Foto: EL PERIÒDIC

A andorra les coses no són fàcils. És cert que vivim en un dels països amb una renda per càpita que envejaria a qualsevol país. Però aquí ningú no regala res. Un s'ho ha de guanyar lluitant cada dia, i no parlo només dels diners, sinó també del respecte i el reconeixement.

Aquí, que som ben pocs i tots ens coneixem, vivim anys i panys fent les nostres vides personals. Però el cert és que, per més personals i privades que siguin, compartim el dia a dia amb els demès, directa o indirectament.

Amb els anys, el més curiós és quan te n'adones com van canviant els cercles de gent amb qui un es relaciona. El divertit és quan et trobes gent amb qui abans mantenies una alta complicitat, i al cap dels anys, per circumstàncies totalment atzaroses te'ls trobes enfrontats al teu davant. Divertit també és quan passa el contrari, quan les enemistats passades queden en l'oblit al afrontar junts un nou repte.

En aquest entorn, tant dens i tant petit, una de les característiques que destaquen més en les persones és el tarannà. Quelcom que resulta ben difícil de mantenir, perquè és el que més ens identifica i alhora, el que és més fàcil de trencar.

En aquest sentit, cadascuna de les decisions que prenem marquen l'estil i la coherència d'un mateix. No és fàcil. Resulta més fàcil veure-ho amb les persones públiques que ocupen responsabilitats. A ells els veus demanar coses diferents en funció si estan al poder o a la oposició. Però també es veu en les vides anònimes dels qui tenim al nostre voltant.

Ser transparent, humil i amb caràcter definit és clau per saber estar i fer bé les coses. Ser legal és necessari per esdevenir prudent, però no és suficient. Ser dialogant és signe de bon treball, però saber consensuar amb qui se't posiciona en contra és senyal de bon fer. I això val tant si ets cònsol, com si ets ciutadà, si ets d'Escaldes, com si ets d'Andorra, si ets funcionari, com si ets hoteler, si ets arquitecte, com si ets advocat.

Vivim aquí, on els miralls tenen les fotos del nostre passat. Conviure en aquestes condicions, i fer-ho en pau, és senyal de maduresa. Ens posen a prova cada dia, la qüestió és saber-ho fer.

Per a més informació consulti l'edició en paper.