Foto: EL PERIÒDIC

És a dir, que Bárcenas demana el PP per acomiadament improcedent perquè des del març del 2010 fins al 31 de gener últim va ser assessor del partit, que li pagava 21.300 euros al mes. A saber de què ens assabentarem en les pròximes hores. Tot el que se'ns ha dit sobre el major escàndol de la democràcia espanyola cau per terra, i la situació del partit del Govern es converteix definitivament en un subproducte kafkià, encara més, molt més que hores abans, quan Dolores de Cospedal va pronunciar la seva històrica llauna tragicòmica al voltant de la «indemnització per acomiadament diferit» que ha estat la riota d'Espanya i d'Europa sencera.

Els lectors em perdonaran si quan aquest article arribi a ells la realitat encara s'ha fet més absurda, cosa difícil, però no impossible. Tot el que el partit i Luis Bárcenas han dit i fet es va a l'infern i el mateix el contingut bàsic del debat de l'estat de la nació i els discursos de Mariano Rajoy durant el seu desenvolupament. I jo que volia haver escrit a vostès avui sobre el caos polític sorgit del resultat de les eleccions italianes ...

També m'hagués agradat parlar de l'embolic en el si del socialisme espanyol a propòsit del sobiranisme català. Però des de la perspectiva política espanyola tota la resta queda a la d'ara del betum, tot el que sigui diferent de la tragicomèdia del PP, el seu Govern, el seu president i el totpoderós Luis Bárcenas. L'ex resorer, suposo, se sent des d'ara mateix lliure i impulsat per fer xantatge o aixafar al seu vell partit i al seu examic el president Rajoy. Podem veure i sentir a partir d'ara les coses més inversemblants, algunes de les quals poden dur per si mateixes per davant a tota l'estructura de poder d'Espanya. Els confesso que des de la llauna de Cospedal jo em temia el pitjor, però la realitat ha superat amb escreix tots els meus temors.

Ja no hi ha comparable ni gairebé tan sols destacable fora d'aquesta horripilant història. Que Déu protegeixi al partit encara governant, més que res perquè al temps ens protegeixi a nosaltres, els espanyols. Pietat, Déu meu, pietat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.