Foto: EL PERIÒDIC

Llegir sempre és un plaer i a les persones que ens agrada llegir, també ens agrada rellegir llibres que d'una manera o un altre ens han deixat una petjada. Hi ha llibres que tenen diverses lectures, segons els condicionants del lector; sempre poso el mateix exemple Els Viatges de Gulliver de Jonathan Swift una obra publicada al segle XVIII i que és considerada clàssica perquè no passa de moda. Pot tenir moltes interpretacions: si es llegeix als 15 anys, és un divertit llibre d'aventures, i si el rellegeixes a la trentena a més de l'aventura el veus com un estudi de diverses societats i si es torna a rellegir s'hi poden trobar moltes aportacions sobre el comportament de les persones davant el trencament dels esquemes que creien inamovibles, davant la por al desconegut .

Avui voldria parlar de poesia; rellegir poesia pot ser una bona manera d'evadir-se durant una estoneta de la feixuga realitat que ens envolta i segons l'estat d'ànim busques un autor o un poema determinat. Cal matisar que en molts poemes hi trobem una critica a la realitat de la qual volíem fugir, i ens mostren el passat històric i una crida a un present millor. La poesia ens permet entrar en un món lúdic i en ens porta un gaudi similar al d'escoltar música; la cadència dels mots, les vivències personals, la manifestació dels sentiments i tot el que el poeta tramet ens fa sentir, per uns moments que la plenitud es possible i durant aquests moments oblidem la lletjor del que ens envolta. Aquest hivern he intentat cada dia rellegir algun poema i he compartit Neruda amb Salvat Papasseit i Miguel Hernández amb Miquel Martí i Pol. Simplement ha estat una experiència lúdica, no soc cap literata ni molt menys especialista en poesia comparada, tots els poetes són diferents, alhora que tenen en comú, a part de jugar amb les paraules la capacitat de fer-te compartir tant el dolor pel desamor, com el compromís contra la injustícia, com el plaer per la bellesa. Estem en l'any Espriu i toca parlar del poeta de Synera, ho faré un altre dia, només dir que l'he llegit i rellegit, i al costat de Verdaguer, Maragall, Lorca i Machado és un dels meus poetes de capçalera.

Per a més informació consulti l'edició en paper.