Foto:

Ens van superant esdeveniments en la crònica negra diària, passivament perquè no afecten el nostre dia a dia, i els podem contemplar des de la distància. És el dia a dia és justament el centre dels tropecents milions de persones tant si han de maldar per sobreviure en condicions extremes com si disposem d'uns recursos suficients, una situació que semblava impossible només fins fa un parell d'anys i que ara es va acostant perillosament. La documentació per donar-ne testimoni és una fórmula important. En aquest sentit, posarem dos exemples en llenguatges totalment diferents. Com descriure els esdeveniments en una xarxa totalment apartada del poder i de les institucions, alternativa i altermundialista, exigeix tècnica i condicions tal com demostra Antoni Casas Ros a les Crónicas de la última revolución. Recollir la informació és una activitat que s'ha de fer in situ, amb capacitat d'antelació, i amb exigència de veracitat, sense inventar ni jutjar, i explicar-ho. Només uns escollits, d'edat diverses però certament joves, són escollits per escriure la crònica de la revolució. El segon exemple és la fotografia, que no té res d'innocent ni d'objectiu, sinó que mostra allò que se sap buscar i observar. Es pot visitar una exposició enorme al MACBA d'Ahlam Shibli. Es tracta d'una fotògrafa palestina que ha seguit els últims anys de la vida al seu país en aquest conflicte i tensió permanent. Naturalment, ha escollit els temes, ha pres testimoni de víctimes i botxins, s'ha endinsat en el quotidià, en persones que viuen, senten i actuen com qualsevol altra, en una exposició prenen una dimensió molt més real que a les cròniques esbiaixades de les notícies. Conscient com és del perill de «victimitzar de nou els qui són objecte de la violència d'Estat» amb la fotografia, la pretensió és, d'acord amb el que consta al programa de mà, és «contemplar el conflicte per lluitar contra les idees preconcebudes». No és petit el repte.

Per a m�s informaci� consulti l'edici� en paper.