PUBLICITAT

¿I ara què?

ISAÍAS LAFUENTE
PERIODISTA

Periodic
Foto:

En els anys 70 una pel·lícula, Jesucrist Superstar, va provocar un escàndol universal entre els sectors més conservadors de la cristiandat. La imatge excessivament humana d'un Jesús que sentia, que dubtava com els altres, es va considerar gairebé blasfema. Al passatge de Getsemaní, el protagonista cantava, aclaparat per un camí de tres anys que li semblaven trenta: jo tenia fe, quan vaig començar, ara estic trist i cansat ... Una cosa semblant ha dit el Papa en fer pública la seva renúncia.

El curt pontificat de Ratzinger s'ha fet ja un lloc a la Història. No només per haver aixecat les clavegueres de l'escàndol de la pederàstia, per haver intentat, sense èxit, posar en ordre els comptes del Vaticà, sinó per haver humanitzat una figura que fins avui es considerava extensió del diví.

Les seves paraules en el moment de la suspensió s'uneixen a aquelles expressades quan va visitar el camp d'extermini d'Auschtwitz i va preguntar directament a Déu on estava mentre succeïa tot allò. Una pregunta universal que va adquirir un sentit extraordinari en ser formulada per qui la va fer: Ratzinger.

Aquestes actituds trencadores contrasten amb el conservadorisme mantingut en el terreny doctrinal que l'ha allunyat d'un món que evoluciona mentre l'Església roman ancorada, però que també li ha distanciat progressivament d'amplis sectors de creients que viuen la seva fe adequant els seus costums al marge de les fronteres dogmàtiques que marca la jerarquia. Les esglésies i els seminaris semibuits són bona prova.

El futur Papa, com els anteriors, tindrà davant seu l'important repte de la modernització de l'Església als temps actuals. La incorporació de la dona al sacerdoci i als òrgans de decisió de l'Església, la fi del celibat, l'acceptació que el matrimoni és dissoluble, com ja sabem que és el papat, i una obertura en matèria de costums sexuals podrien ser revolucionàries encara que només siguin, com ho va ser a Espanya en matèria política, fer normal a l'Església el que al carrer és normal. Veurem.

 



Per a m�s informaci� consulti l'edici� en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT