Aquest dies l'Església Catòlica està en boca de tothom a causa de la renúncia que ha presentat el papa Benet XVI. Normalment l'Església és notícia quan es produeix algun fet negatiu. La bona feina no produeix titulars. Caritas treballa incansablement, però se'n ha parlat molt més els últims mesos que no pas en tot els seus anys d'existència. El motiu: el notable augment de les persones que s'atansen per ser ateses. Quelcom semblant passa amb Mans Unides, que és una altra associació de l'Església Catòlica, potser no tan coneguda com Càritas però igual d'eficient. El seu camp d'actuació es troba als països del sud, és a dir que lluita contra la pobresa en la que es troben milions de persones a l'Àfrica, Àsia i Amèrica llatina. Massa persones excloses. Tot i treballar cada mes de l'any, és al febrer quan presenten les seves campanyes. No és casualitat. Aquest mes acostuma a començar la quaresma, temps de pregària, penitència i almoina. Cal entendre bé les coses i desgranar el sentit de la pregària (atansar-se a Déu per ser acollits amorosament), penitència (renunciar a una part d'allò que tenim) i l'almoina (compartir amb els altres allò a que hem renunciat). Almoina és una paraula que no agrada, molts s'estimen més donatiu, que és el mateix, però sona més bé. Mans Unides no demana solament el donatiu que els ciutadans estiguin disposats a fer. Demana justícia, és a dir, la consolidació dels drets. I demana igualtat, és a dir, el reconeixement, no teòric sinó pràctic, de que totes les persones són igual de dignes. És el lema que han fet servir aquest any: no hi ha justícia sense igualtat. Ho han centrat en la igualtat de drets entre els homes i les dones. Aquestes dones que encara són tingudes, en el subconscient de molts, per inferiors i que als països en vies de desenvolupament són tractades com inferiors i deixades de banda dels beneficis d'una vida digna. Als països del nord algunes són assassinades pels seus homes. Per què són vulnerats els seus drets? Perquè els homes i les lleis que els homes fan, les tenen per propietats masculines, primer del pare i després del marit i perquè no volen que això canviï de cap manera. No volen perdre privilegis. És clar que no hi haurà justícia sense igualtat.

Per a m�s informaci� consulti l'edici� en paper.