• És un agregat de notícies que no cerca la coherència, ni ser exhaustiu, sinó que cerca l'eficàcia

Foto: NOE

El 1763 el reverend Antoni Puig, prevere de les Caldes, avui Escaldes, va escriure «per a millor govern de sos Patricis» el Politar Andorrà, extret de les sublimes obres del doctor Antoni Fiter y Rossell contenia «ab fàcil méthodo» les «Antiguitat, Govern, Religio, Usos, Preheminencias, Perrogatives y Privilegis de les Valls neutres de Andorra». La transcendència del Manual Digest (1748) d'Antoni Fiter i Rossell ja va ser remarcada en la seva època i es va constituir en el «Talmud o la Bíblia dels Andorrans» (Armengol, Mas i Morell, 1983). Les proves d'aquest fet rauen en el seu encàrrec i destinació, i en les poques còpies fetes per a les privilegiades institucions que les varen posseir, i l'interès, 15 anys després del Manual Digest, de disposar d'una nova versió actualitzada i reduïda en el Politar Andorrà.

No debades els dos textos han estat presents al llarg de més de 200 anys presidint importants sessions del Tribunal de Corts i del Consell General. Són, a més de costumaris institucionals, els dos primers documents d'afirmació nacional d'Andorra fruit de la intel·ligència col·lectiva. Les 536 pàgines que té el Manual Digest, el Politar Andorrà les rebaixa a 410 (una reducció de prop del 25%). És, per tant, una síntesi. Però una síntesi original perquè com diuen Lídia Armengol, Manel Mas i Antoni Morell en la introducció a la transcripció del Politar Andorrà del 1983, publicada per la Conselleria d'Educació i Cultura, «comparteix amb el seu inspirador la vocació didàctica, arrelada a la terra andorrana, i la seva postura nacionalista. Però, tot i sentint la inspiració del mestre, introdueix elements nous, documentació nova i noves dades, adaptant el seu escrit als anys en els quals escriu».

Les diferències es troben ja en el títol inicial, si l'un (el Manual Digest) vol ser un manual de lleis o si es mira al peu de la lletra, de decisions de dret romà i fa més èmfasi en el dret, l'altre (el Politar Andorrà) posa l'accent en l'interès polític nacional i vol ser més pràctic i entenedor i cerca l'aplicabilitat concreta del conjunt del drets. La segona diferència és que el Manual Digest s'acompanya tot seguit «de les Valls neutras de Andorra» mentre que el Politar Andorrà s'afirma rotundament com a andorrà de les valls neutres d'Andorra, després d'explicitar-ne el contingut.

En aquesta explicació del contingut també hi ha una aparent igualtat però, el text del Manual Digest ubica la menció dels privilegis just al mig dels conceptes indicats, mentre que el Politar Andorrà els destaca al final potenciant-los i ressaltant-ne així el seu interès i la seva importància, per ser la paraula privilegi més clara i contundent que preeminència i prerrogativa tot i ser les tres de similar i reiteratiu significat (almenys en la còpia transcrita). Si el Manual Digest es considera a si mateix una memòria de notícies, el Politar Andorrà es considera un agregat de notícies. Si la memòria és un recull de documents d'importància històrica i política amb l'objecte d'il·lustrar i recordar esdeveniments importants, l'agregat és un conjunt o suma de diferents notícies que no cerca la coherència, ni el ser complet ni exhaustiu, sinó que cerca l'eficàcia, aplegar allò substancial com diu Anton Puig en la justificació que té una pàgina en lloc de les onze del Manual Digest, «assegurant ser lo substancial tret de molts títols o actes antichs públichs; com també de molts authors de la major calificació y authoritat; Y de la practica de moltas parts ben governadas».

La visió d'Andorra descrita al Manual Digest parla de «ayguas admirables per lo frescas, cristallinas, y bona qualitat, las montañas de les Valls son altísimas; produeixen bellíssims boscos (...) així mateix abundància de herbas». Mentre que la del Politar Andorrà parla de «Andorra significa una terra dura, aspera, fragosa y escabrosa ... es pahís casi inhabitable, a causa de tantas neus i llachs frets, collint-se en ella seguel y altres petits grans en tan poca quantitat, que á penas basta á la precisa manutenció y, abast de sos moradors, lo que precisa a portar-ne de fora de ellas per raó de ser estas valls estèrils, y no fèrtils». Aquesta visió pràctica es confirma amb la còpia del «Capbreu de les coses principals tocant a les dècimes que percebeix lo Capitol de Urgell en les Valls de Andorra» del 1716 que es reprodueix al final del llibre en una de les còpies. I l'objectiu amb que fou elaborat sembla haver-se aconseguit perquè «el Politar tot i no essent una obra plenament original, ha tingut ressonàncies molt fondes en la vida andorrana ... és més emprat, més utilitzat, més nombrat, que el Manual Digest, i fins i tot, com a línia de treball ha tingut més expansió, ho manifesta l'esmentat Brutails». (Armengol, Mas i Morell). Com diu Marc Vila i Riba (1983) «hom podria destil·lar del Politar una vena lírica i fins i tot èpica (...) hom aprecia i sent el cant patriòtic de l'autor (...) hi traspua un afany d'aferrissada defensa de la independència i de la neutralitat andorranes».

A nivell de les màximes el Politar Andorrà introdueix dos canvis. La 35a en lloc de dir «prevenir los mals, sangrant-se antes no vingui la malatia» diu «escullir per Sindíchs, y per lo maneitg de sos negocis á homens molt discrets». En un reajustament dels números i ocupant la 39a introdueix la 44a, «los camins dels ports no han de esser molt bons, aus. be fragosos y dolents, sols ser puga transitar meramemt». ¿Però més enllà de les diferències, una de les qüestions és, perquè va sorgir el Politar Andorrà, quinze anys després només d'haver-se fet el Manual Digest?

La resposta podria trobar-se en que l'argumentació pel manteniment dels tradicionals privilegis d'importació franca d'un cert nombre de mercaderies va esdevenir cada cop més difícil i necessària de sostenir enfront dels conflictes al segle XVIII. I davant la pressió exterior, que continuava i creixia, afegida a la mort de l'autor del Manual Digest el 1748, segurament es va haver de recórrer a un nou assessor Anton i Puig, que devia decidir fer una nova guia més sintètica i pràctica, el Politar Andorrà. El Diplomatari de la Vall d'Andorra del segle XVIII de recent aparició i obra de Jordi Buyreu així com Una mostra del nostre llegat històric de Lídia Armengol ho exemplifiquen. La falta de reconeixement de l'status quo andorrà i durant tot el segle s'inicia amb la guerra de successió a Espanya i acaba amb la revolució francesa.

La relació dels següents fets ho corroboren. El 1702 s'exigeix al Consell de la Terra un donatiu a Felip V. El 1709 els Síndics han de defensar a Perpinyà la neutralitat, el manteniment del comerç amb els veïns i la no contribució de les Valls a les despeses de la guerra; el 1709 es paga al mariscal de camp i governador de la Cerdanya 11.000 lliures de moneda francesa a compte de les 20.000 acordades en lloc de les 40.000 imposades en multa pel duc de Noailles; el 1715 el bisbe de la Seu d'Urgell Simeón de Guinda mana al Consell de la Terra d'obeir només a les seves ordres o les del rei de França; el 1728 altre cop el bisbe d'Urgell Simeón de Guinda reclama que les Valls d'Andorra no estan subjectes al Principat de Catalunya i que no se'ls hi ha d'aplicar l'abolició de privilegis prevista pel decret de Nova Planta; el 1724 es produeix una carta del síndic dient que no s'ha trobat els documents que es busquen a Casa de Cavall; el 1729 el síndic presenta proves en el plet que enfronten les Valls d'Andorra i la Intendència General de Catalunya per raó dels privilegis fiscals de les Valls; el 1731 es dona una sentència favorable de l'Intendent general de Catalunya en relació amb el pas de mercaderies; el 1733 el Consell de la Terra per ordre dels coprínceps a demanda dels governs espanyol i francès recorda la prohibició de plantar tabac i l'obligació d'arrencar les plantacions; el 1735 el Consell de la Terra fa petició a Felip V perquè confirmi els privilegis de les Valls, el 1739 el Consell de la Terra es pronuncia sobre la venda i el contraban de tabac que afecten les franquícies i privilegis de la Vall i en contra dels que practiquen aquestes activitats; el 1743 la Reial Audiència de Catalunya atorga als andorrans el dret de poder exportar bestiar a Catalunya sense pagar drets; el 1745 el veguer francès prohibeix als sacerdots d'Andorra de subvencionar al Rei d'Espanya i de reconèixer com a únics superiors al Bisbe d'Urgell i al Rei de França; el 1747 a demanda d'Antoni Fiter i Rossell el secretari del Sant Ofici de la Inquisició del Principat de Catalunya lliura una còpia de la concòrdia establerta el 1595 entre aquesta i el Consell de la Terra; el 1756 existeix una carta de Tarrascó a la Seu d'Urgell per saber que s'ha de fer per posar fi al cultiu de tabac de les Valls d'Andorra i així del contraban que es fa amb el país de Foix; el 1757 una carta al Consell de les Valls diu que s'està avançant perquè el rei Carles III d'Espanya confirmi els privilegis de les Valls i que la quantitat que hauran de pagar serà important; el 1757 es comunica al síndic que el rei ha accedit a la seva demanda i ha renovat la sentència del 1731, per a poder mercadejar amb Catalunya exempts d'impostos; el 1765 un jutge de París redacta un memorial on es reconeixen els drets i els privilegis dels andorrans i per obtenir el retorn del que se'ls ha fet pagar el 1763 i 1764 pel blat comprat a Tarascó per un comissari; el 1765 el Consell General prohibeix el correu, la producció i el comerç del tabac, el 1967 el Consell General disposa novament la prohibició de conrear tabac; el 1767 el Consell d'Estat del Rei de França en atenció a la seva súplica autoritza els andorrans a introduir un determinat nombre de queviures des del Comtat de Foix sense pagar drets; el 1775 el Consell General degut al contraban disposa que només es podran establir a les Valls els estrangers de vida i costums recomanables; el 1775 l'Intendent de Catalunya ratifica als andorrans l'exempció de drets per a la importació i exportació de mercaderies; el 1777 Lluís XVI confirma als andorrans els privilegis atorgats pels seus predecessors; el 1784 un document expressa la necessitat que s'anul·li l'obligació de pagar dret d'eixida als productes andorrans que s'exporten a Catalunya alhora que comunica les mesures preses contra el contraban i el conreu del tabac i les facilitats de la justícia andorrana per perseguir desertors o retornar delinqüents a Espanya; el 1786 una resolució del Consell General prohibeix als naturals i estrangers conrear tabac; el 1790 el Consell General treu uns capítols contra els contrabandistes, desertors i malfactors; el 1793 els francesos rebutgen la quèstia; el 1794 un general francès demana al Consell General de garantir la neutralitat d'Andorra i que l'avisin de l'arribada de tropes espanyoles; el Consell protesta per la presència d'un destacament francès a Soldeu.

Com es va fer amb el Manual Digest cal recuperar, divulgar i reestudiar el Politar Andorrà tancat a l'armari de les sis claus fins al 1983. Avui trenta anys després i aprofitant els 250 anys de la seva aparició cal actualitzar el seu coneixement, la seva aportació i el reconeixement al seu autor. La Societat Andorrana de Ciències ha escollit l'efemèride per recordar-la en el seu 29è Cicle de Conferències.

Per a m�s informaci� consulti l'edici� en paper.