PUBLICITAT

Bárcenas els posa a prova

ANTONIO CASADO
PERIODISTA

No tinc cap dubte que en honradesa personal Rubalcaba i Rajoy estan empatats. Potser no empaten però en les respectives actituds enfront de la corrupció a l'entorn polític. No me'ls imagino exercint de còmplices o col·· laboradors dels pocavergonyes. On pot haver diferències és em l'aproximació a l'escàndol: el consentiment per evitar mals majors (saps però no actues) o la desinformació (no actues perquè no saps). Parlem del consentiment conscient. Mirar cap a un altre costat sabent que algú del teu entorn està fent alguna cosa reprovable. No és possible assumir amb normalitat la idea que durant gairebé vint anys de tracte amb Bárcenas, en les seves funcions de gerent o tresorer del PP, Rajoy no es preguntés com s'ho apanyava per mantenir uns comptes tan sanejats mentre feia costosíssimes campanyes electorals i li sobraven diners per compensar la dedicació exclusiva dels dirigents al partit.

Més aviat crec que estava al cap del carrer i només va reaccionar quan, poc abans de la reconquesta de la Moncloa, la policia, la premsa i els jutges van posar en evidència a Bárcenas. I va reaccionar interpretant que l'assetjament policial, judicial i mediàtic al tresorer, era un atac a tot el partit, llançat des de les canonades del Govern Zapatero. «No és una trama del PP sinó una trama contra el PP», deia aquell Rajoy escortat per tota la cúpula. Allò va poder colar enmig d'un creixent desprestigi del Govern socialista, amb Rubalcaba al Ministeri de l'Interior, i en plena exaltació de l'alternativa de poder a un Zapatero desgastat per la crisi econòmica i la ruptura amb els seus electors. De fet, va servir per aturar el cop, de moment, com ja s'ha vist. I em temo que Rajoy estava fugint d'estudi per no haver estat diligent per tallar a temps les trapelleries de Bárcenas i els seus col·laboradors: càrrecs institucionals del PP (autonòmics i locals, bàsicament) i empresaris agraïts per la càrrega de treball rebuda en administracions controlades per aquest partit.

D'altra banda, hi ha el consentiment per ignorància o desinformació. Cada vegada són més freqüents els reprovables comportaments individuals i quan se'n assabenten les cúpules dels partits i els seus màxims dirigents, ja és massa tard per evitar que l'escàndol afecti la imatge de la família política i del seu líder. Tant Rajoy com Rubalcaba tenen massa casos a les seves respectives files.



Per a m�s informaci� consulti l'edici� en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT