PUBLICITAT

Els límits

ALEXIS ESTOPIÑÁN
[email protected]

Aquesta setmana ha mort un dels filòsofs espanyols més coneguts del segle passat, Eugeni Trías, reconegut com el pensador d'escriptura hispana més important des d'Ortega i Gasset. Guardonat al 1995 amb el Premi Internacional Friederich Nietzsche, que ve a ser com el Premi Nobel, pel reconeixement a tota la seva obra filosòfica.

En la seva filosofia ha parlat de l'ètica, la política, l'art, l'estètica i la filosofia de la religió. Però el difícil i interessant dels més de 30 llibres publicats, és que els ha concebut en un mateix discurs integrat dins una concepció pròpia i personal, reconeguda com a «filosofia del límit».

L'eix del seu discurs està en el concepte del límit. Un límit que es busca des dels diferents costats de la frontera. El límit entre la raó i les seves ombres. Donant vida a la frase de Wittgenstein de que «el subjecte és el límit del món», perquè de fet l'home és l'habitant de la frontera, que amb el seu actuar reconeix els seus límits.

No és qüestió insignificant. Un exemple del límit és l'acte de renúncia que ha fet el Papa Benet XVI. Dels 265 papes que ha tingut la Església Cristiana, només s'ha abdicat en tres ocasions, la darrera al 1515. Després de vuit anys de papat i a l'edat de 86 anys reconeix que no té forces per exercir adequadament i es retira al convent Mater Ecclesiae.

Personalment el concepte del límit és dels més interessants no sols filosòficament parlant sinó des de la mateixa concepció de la vida. En qualsevol dels nostres actes sempre hi ha una vessant moral, de vegades política, i en tos ells, sense cap dubte, hi ha sempre emocions, i una estètica pel qual endevines el seu tarannà.

Viure la vida sense percebre algun d'aquests límits, és pràcticament no viure-la. Però la saviesa no està precisament en el carpe diem, ni molt menys. La saviesa del límit consisteix en saber on està la frontera per viure en la prudència de no caure pel penya segat.

En la vida social, en la política, els límits ens marquen conjuntament. Si hi ha un estira i arronsa, sovint passa que guanya el més fort. Però l'habilitat i la prudència de l'home polític no es tracta tant en vèncer sinó en consensuar per no haver de lluitar en cap batalla.

 



Per a m�s informaci� consulti l'edici� en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT