PUBLICITAT

Carnaval

CÉSAR GARCÍA

L'hivern és llarg i dur. La natura morta, que aquest any se'ns ha vestit de blanc, com en temps pretèrits que ja gairebé no es recordaven, resta amagada sota la capa gelada que no desapareixerà fins la primavera. El dia és curt, la nit és llarga i la cruesa hivernal es deixa sentir. Ara la duresa ja no la porta tant l'hivern, al que podem combatre calentets, sinó la situació econòmica per la que estem passant. Això sí que està sent difícil, especialment per a alguns que han perdut fins i tot l'esperança. Contra aquestes condicions adverses l'home sempre ha tingut recursos i és aquí on apareix l'enginy per sobreviure a la tragèdia. Una manifestació de l'ocurrència davant les contrarietats ha estat el carnaval, el carnestoltes, que ve d'antic. El recurs de riure-se'n dels mals propis i aliens serveix per pal·liar, ni que sigui per uns dies, les calamitats que ens afecten. L'humor és una medecina contra la depressió i donar-li la volta a les situacions delicades per tal de fer-les comprensibles, sempre és una possibilitat que tenen els més ocurrents. D'aquí les disfresses, les crítiques als que manen i dirigeixen la cosa pública, les ganes de no ser presos per estúpids, l'ànsia de gaudir una mica dels plaers mundans. Aquestes característiques es repeteixen en els carnavals d'arreu. Probablement hi ha tantes manifestacions carnavalesques com pobles existeixen i juntament amb els que tenen més nomenada mundial, como ara el de Rio de Janeiro o Recife, el de Venècia, o el de Barranquilla, es donen molts de locals, que no són coneguts mundialment però que serveixen per fer esclatar la disbauxa. Hi ha un que crida especialment l'atenció, el de Cadis, on el més característic son les chirigotas, és a dir la xanxa. La música i les lletres enginyoses, barrejades amb la gràcia natural d'aquesta gent del sud de la península serveixen per deixar anar la ràbia dels desheretats. Ja que no poden canviar les coses, si més no les interpreten a la seva manera per tal de riure de tot allò diví i humà durant uns dies en els que tot s'hi val. Passats aquests dies, però, la realitat s'imposa i dóna la seva maçada i als qui van riure els arriba la penitència que és molt més llarga que els 40 dies de la quaresma, perquè a hores d'ara s'assembla més als 40 anys de patiment pel desert del poble d'Israel, que no pas a la preparació per a l'alliberament.



Per a m�s informaci� consulti l'edici� en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT