Foto: EL PERIÒDIC

Mentre les gallines cloquegen al voltant d'unes fotocòpies que, cada dia que passa, es demostren més febles i inconsistents, es perpetren infàmies vergonyoses que gairebé passen inadvertides enmig de l'enrenou de la pilleria habitual. La falta a la seva paraula de Mariano Rajoy em dóna pena. No a que fes el contrari del promès, a causa de les mentides que va heretar sobre el dèficit autèntic de l'anterior govern, sinó les seves falsedats actuals, els seus cinismes que no tenen defensa en l'herència rebuda.

L'agost de 2012, en una entrevista concedida al Wall Street Journal, va afirmar que «l'edat de jubilació és raonables a Espanya, si es complís realment, pel que treballarem sobre els problemes de les jubilacions anticipades». I és que , per aquells anys, es jubilaven anticipadament més de la meitat dels pensionistes. En una altra ocasió, amb molt èmfasi, Rajoy va dir que es posava en perill el sistema de pensions. Doncs bé, n'hi ha hagut prou que el desastre bancari del Banc de València i de Bankia hagi mostrat el seu últim serrell perquè a la infàmia de la mentida s'afegeixi el cinisme, i els sindicats, que acomiaden al seu personal administratiu als matins d'acord amb la reforma laboral, i es manifesten en contra, a la tarda, d'acord amb el Govern, pacten jubilacions anticipades ¡als 53 anys! i amb fins a 42 dies per any treballat. Centenars de milers de treballadors s'han anat a l'atur amb unes indemnitzacions parques i miserables, perquè perillava el nostre sistema de pensions, i el nostre dèficit, però, això sí, tractant-se dels empleats de bancs als quals estem traient a la superfície amb els nostres impostos, llavors, ja no perilla res. i la mentida brilla amb tot el seu esplendor i, el que és pitjor, el indici que un president de Govern s'emboliqui en el cinisme, o bé per menyspreu als seus conciutadans o bé per covardia.

Per a m�s informaci� consulti l'edici� en paper.