• La memòria és selectiva però deixa moments deliciosament feliços

Foto: TONY LARA

L'anunci de l'arribada a la Terra d'una roca d'entre 45 i 80 metres de diàmetre m'ha obligat a un visionat intensiu d'Armaggedon, per conèixer les tècniques mineres de Bruce Willis per fer explotar el meteorit. L'activitat d'una taca solar, coneguda amb les sigles AR1654, deu vegades més gran que el nostre planeta i que està encarada cap a nosaltres, m'ha fet descarregar en streaming la peli Senyals del futur on Nicolas Gage fa de professor d'astronomia que ha d'afrontar unes prediccions esgarrifoses. Ho he fet perquè imaginar que les administracions tenen pensat un pla per si una tempesta solar ens deixa sense electricitat o comunicacions durant un temps, no deixa de ser una mica ingenu. El que no em pensava pas, capficat en erupcions solars, ejeccions de massa coronal, aurores boreals o australs, fulguracions de Carrington i satèl·lits, és que acabaria recorrent a una cosa tan terrenal com una pala per treure la neu que arriba en format paquet des del cel.

Carreteres tallades, evacuacions, combois per travessar zones amb risc d'allaus, gruixos de metres i metres, els carnavals patrocinats per congelats La Sirena i els padrins amb aquella cantarella que «aquest és un hivern com els d'abans». La memòria meteorològica és bastant selectiva. Aquestes afirmacions són una mica subjectives ja que normalment acostumen a recordar situacions meteorològiques extraordinàries o que ens han afectat directament d'una forma o d'una altra, la qual cosa no té per què representar la realitat, de ben segur que la majoria dels que diuen això potser no recorden ni quin temps va fer el cap de setmana passat o la primavera passada. La memòria en general també és selectiva i deixa convenients espais en blanc. Però també moments deliciosament feliços. Són els que et permeten sobreviure com a individu. Desada la pala, recordo, d'aquests dies de neu, l'aigua molt calenta de la dutxa, els mitjons gruixuts, els tímids raigs de sol de dissabte al matí, les sabatilles d'estar per casa, el jersei gruixut de coll alt, un plat de cigrons molt calent, una tassa de consomé amb un raig de xerès molt sec, la sauna del Centre Esportiu tota per a mi, dissabte a la tarda, i que va allunyar una amenaça de grip o d'una cosa semblant, la lectura, ben abrigat al llit, d'un llibre de Donna Leo, llevar-me la matinada de diumenge, pendent de la tornada d'una filla adolescent del Carnaval d'Encamp, sense el neguit de marxar per treballar i els nanos que anaven divendres a l'escola abrigadíssims i les mares que patien pels nanos que anaven a l'escola abrigadíssims.

Però sobretot, de les sabates que vaig rescatar del fons d'un armari i que han evitat que em convertís en un protagonista d'un vídeo com el que circula per Youtube en el qual un individu es clava una patacada després de llançar-se al més pur estil de la sèrie de televisió Jackass, a una piscina gelada. No he sabut trobar la marca de les sabates i això que les he mirat per tots els costats, per l'interior i l'exterior. I m'hauria agradat saber-ho, més que res per si les haig de recomanar a algú o me n'haig de comprar unes altres en un mercat com el del calçat amb marques de noms tan originals com Porronet, Chiruca, Pitillos, Terra Plana o Kurhappies, que és la denominació tunejada i actual de Curapiés. Suposava tota una declaració de principis en uns anys en què els peus eren una font de problemes i els anuncis dels diaris estaven plens de pediluvis (banys de peus), ungüents miraculosos, sals, apòsits i altres solucions per a uns patiments que sovint eren causats perquè la gent no anava ben calçada.

No ha estat el meu cas durant aquests dies de neu. Abric molsut, gorra apelfada, guants de pell, orelleres peludes, bufanda i les meves sabates per anar ben preparat per anar pel carrer tot pensant en la Crema del Gener. És aquesta tradició de Canillo, coneguda abans com Crema del Mai, que consisteix a cremar un arbre el darrer dia de gener per deixar enrere el fred d'aquest mes. La cerimònia va pronosticar un hivern dur, ja que com marca la tradició, si l'arbre no es crema del tot significa que el fred i l'hivern continuaran. De moment ha estat més encertat l'arbre de Canillo que la marmota Phil que surt cada 2 de febrer del seu cau al petit poble de Punxsutawney (Pennsilvània) i no va veure la seva ombra, la qual cosa implica, segons la tradició, que l'hivern acabarà aviat aquest any als Estats Units. Doncs bé, set dies després de la mediàtica aparició de Phil, la neu i el vent castiguen el nord-est dels Estats Units des de divendres a la tarda. La tempesta «Nemo» ha posat en emergència quatre estats, amb carreteres tallades, aeroports tancats, apagades i l'activitat pràcticament paralitzada. Uns 40 milions de persones han estat afectades pel fort temporal i tindran un record, sens dubte, per al rosegador meteoròleg de Pennsilvània.

De fet el seu protocol empíric és el mateix que la dita catalana «Si la Candelera riu, el fred és viu. Si la candelera plora, el fred és fora», en un duel de tradicions com entre el tió i el Pare Noel o la castanyada i Halloween. Ignoro quin temps ha fet aquest any per la Candelera, però no a causa de la selectivitat de la memòria meteorològica, sinó perquè no sé quin dia se celebra. El que sé és que la predicció de la marmota es du a terme en altres poblacions nord-americanes, entre elles la mateixa ciutat de Nova York (amb la marmota Charles G. Hogg) o a Lilburn (Geòrgia), on la marmota General Beauregard Lee fins i tot ha estat investida Doctor of Weather Prognostication per la Universitat de Georgia i Doctor of Southern Groundology per la Georgia State University. I també sé que als Estats Units i a Andorra continua nevant i que, malgrat la fiabilitat de les meves sabates, sortiré al carrer el just i necessari. No tinc por que em caigui al cap un bloc de neu d'un llosat, que rellisqui en un pas de vianants o que em confonguin, a causa de la meva vestimenta, amb el ieti. És més senzill. Cada cop que passo per davant d'una botiga de roba i hi veig exposada la col·lecció d'estiu m'agafa fred. Molt fred.

Per a m�s informaci� consulti l'edici� en paper.