Foto: EL PERIÒDIC

La filosofia és fàcil d'entendre si s'explica de forma senzilla. En aquesta disciplina s'explica la diferència entre la política i lo polític. Per dir-ho molt breument i per entendre'ns, la política és allò que veiem i llegim als mitjans de comunicació, és a dir, declaracions dels polítics, les lluites entre els partits de l'oposició i del govern, les eleccions... En canvi, el polític és tot allò que està per sota, no rau en les persones, siguin unes o altres, sinó en allò que estan fent i en el que estan dient. No són paraules, sinó conceptes.

La política és com un joc d'escacs, hi ha jugades d'un i altre, i al darrera tota una estratègia per aconseguir el poder. La política és el que trobem en els mitjans de comunicació. En canvi, el polític és el transfons de tot això, és la mar de fons, les plaques tectòniques del terra que caminem. Aquesta s'aprèn tant en els llibres com en la saviesa dels grans.

La política i lo polític estan íntimament entrelligades. Una vincula a l'altra. El més interessant de tot plegat, però, és que l'acció humana genera intrínsecament accions polítiques. I el millor de tot plegat, és que ningú en té l'exclusiva, tant pot ser el polític de torn, com qualsevol ciutadà, sigui un nen o un immigrant.

La iniciativa legislativa popular per canviar la legislació electoral, amb l'únic objectiu de poder votar amb llistes obertes els representants del parlament andorrà, és de totes totes una acció política que intervé directament en lo polític.

Aquesta proposta no sols és beneficiosa pel ciutadà perquè li dóna una vertadera llibertat en l'acció política més important que realitzem els ciutadans en la democràcia representativa. Sinó que atorga una major responsabilitat a l'escollit, perquè les accions polítiques que realitzarà, mentre sigui un representant polític, hauran d'estar assumides amb el seu compromís personal, més enllà de la quina sigui la posició del seu partit.

A més, a Andorra, aquesta iniciativa legislativa popular per les llistes obertes, s'escau com anell al dit, perquè forçarà a una entesa entre les diferents formacions polítiques, donant primacia als seus representants, els quals hauran de forjar una cultura del diàleg i del consens que serà beneficiosa pel país, evitant així els radicalismes de partit, com els que varem viure en la legislatura anterior, o les majories absolutes que poden exercir sense capacitat d'autocrítica i d'habilitat per escoltar a les minories.

Els ciutadans d'aquest país tenim una cultura política suficientment madura com per encarar aquest repte.

Per a m�s informaci� consulti l'edici� en paper.