Foto: NOE

A més de convertir-se en una eina pràcticament ineludible, Google recorda aniversaris d'esdeveniments i ahir va dedicar el seu dibuix d'inici als cent anys complerts per Mary Leakey, investigadora de camp a Kènia, arqueòloga i antropòloga que va viure i treballar tota la seva vida a Kènia. Amb el seu marit, fill i altres parents van constituir un nucli familiar, esdevingut mític, amb el particular objectiu d'investigar in situ l'evolució de la línia humana. Àfrica és avui reconegut com el continent d'on venim tots i totes, però la construcció de tota la genealogia necessitava trobar vestigis, anar al camp, prospectar, excavar i, amb molta, molta sort, encertar amb fòssils interessants.

Això és el que va passar a la família Leakey, però sobretot a Mary, que va descobrir fragments d'un esquelet d'una de les baules que en aquella època –la dècada dels 60- es buscaven per reconstruir una filiació continuada de les línies evolutives. L'esquelet que va descobrir el 1959 la Sra. Leakey fou denominat Homo habilis i a ningú se li escapa que aquest nom indica que era capaç de confeccionar eines, cosa que es va deduir a partir de les característiques anatòmiques dels ossos de la ma.

Des d'aquells temps ençà, la investigació en el camp de l'antropologia ha evolucionat de manera que la lectura dels esquelets ocupa tesis doctorals senceres: l'examen es fa per dins, per fora, amb tomografies, des de la bioquímica, s'analitzen les seves estructures, es fan simulacions, es reconstrueix l'ambient i els gestos i fins i tot s'ha perfeccionat amb tecnologia la recreació del seu aspecte exterior per entendre millor aquest passat tan modern.

Podem llegir Aristòtil perquè ha format part del patrimoni, però la història humana és en realitat un camp d'estudi molt recent que encara busca paraules per escriure i que s'obre amb múltiples facetes. Fa pocs dies, es va publicar la possibilitat de reproduir neandertals amb la intenció d'aportar una nova diversitat a la nostra espècie. És una idea. Convé tenir-la en compte.

Insistim en saber què va passar amb aquells micos que es van posar drets i per què s'hi devien posar, com s'organitzaven, amb qui es relacionaven. I sempre romandrà el misteri d'imaginar si realment ho tenim tot controlat o seguiran més troballes. Què bé que no s'acaba mai H.

Per a m�s informaci� consulti l'edici� en paper.