• La manipulació del tipus de canvi per part del Japó no és l'única reacció proteccionista que hem vist

Fa poc va tenir lloc la reunió anual del Fòrum Econòmic Mundial a la ciutat suïssa de Davos i, com no podia ser altrament, un any més l'economia va ser l'eix de bona part de les intervencions. Naturalment, els líders mundials coincideixen en que, després de cinc anys, restablir el creixement econòmic és la principal prioritat. Tanmateix, si bé la prioritat era clara, no ho va ser tant la manera d'assolir aquest objectiu. Una de les qüestions que es va plantejar obertament a Davos és si els països desenvolupats havien esgotat el model de creixement basat en guanys de productivitat que va caracteritzar la llarga fase d'expansió.

El problema de quines seran les fonts de creixement futur a les principals economies industrialitzades no sembla banal en un moment en què aquests països continuen experimentant fórmules, algunes noves i altres no tant, per aconseguir que les seves economies donin algun senyal de dinamisme. De moment, els resultats de les polítiques aplicades són més que dubtosos en termes de sostenibilitat i, en el pitjor dels casos, només són mesures per guanyar temps amb l'esperança que en algun moment la maquinària torni a funcionar de nou. En tot cas, els discrets resultats de les polítiques aplicades fins al moment no sembla ser un motiu prou determinant perquè els governs es decideixin a adoptar d'una vegada nous enfocaments més constructius.

L'exemple més recent d'aquesta reiteració en l'aplicació de polítiques que fins al moment no han servit per atacar l'arrel del problema, sinó més aviat solament per combatre, des d'una òptica exclusivament de suposada defensa de l'interès «nacional», els seus efectes en el curt termini, és el Japó, on el govern ha anunciat noves mesures d'estímul que requereixen la «col·laboració» del banc central. El gruix del nou paquet d'estímul de l'economia nipona consisteix en un programa d'expansió quantitativa que inclou la compra d'actius estrangers per debilitar el ien i fomentar el creixement de les exportacions del país. L'anunci d'aquest programa va afavorir de manera immediata la depreciació del ien, alhora que va disparar els temors a un nou episodi de guerra de divises, que preocupa molt especialment els països emergents pel perill d'apreciació de les seves monedes en cas que altres països desenvolupats prenguin mesures similars a les del Japó. Deixant de banda l'estímul més o menys puntual a les exportacions nipones i les possibles tensions als mercats canviaris mundials, aquest pla no introdueix cap modificació en el preocupant escenari de fons del Japó, caracteritzat per un nivell de deute públic que segons les projeccions de l'FMI podria arribar al 250% el 2017 i per un greu envelliment demogràfic que es traduiria en menys de dos treballadors per pensionista l'any 2020.

La manipulació del tipus de canvi per part del Japó no ha estat l'única reacció proteccionista que hem vist recentment. De fet, va ser precisament a Davos on el primer ministre britànic David Cameron va anunciar la convocatòria d'un referèndum al Regne Unit sobre la permanència a la Unió Europea. Malgrat que el debat al Regne Unit sobre la UE és qualsevol cosa menys nou, el fet que aquest anunci es produeixi quan tots els indicis apunten a que el Regne Unit tornarà a caure en recessió el 2013, per tercera vegada des del 2009, difícilment es pot considerar una coincidència. Sens dubte, la qüestió del referèndum britànic també es pot interpretar com una reacció al fet que la resposta europea, en especial la dels països integrats a l'eurozona, per afrontar la crisi financera i fiscal ha estat basada en el reforç del grau de cooperació, de compromís i d'integració dels estats amb el projecte europeu.

En aquest escenari, no resulta sorprenent que la intervenció a Davos de la presidenta de l'FMI, Christine Lagarde, inclogués una advertència explícita sobre les actituds proteccionistes i el risc que els països caiguin en la temptació de vetllar únicament per l'interès nacional, oblidant que, quan hi ha cooperació, tots els països surten guanyant. Després d'anys d'expansió quantitativa sense precedents a les economies desenvolupades, el retorn a la «normalitat» serà la gran prova de foc per veure si realment els països estan en disposició de cooperar en nom del bé comú. La coordinació sobre el moment, la magnitud i el ritme d'absorció de la liquiditat extraordinària generada pels bancs centrals evitarà la volatilitat dels mercats canviaris i dels fluxos de capital i serà una condició imprescindible per sortir ordenadament de la crisi.

Director general Banca Privada d'Andorra

Per a més informació consulti l'edició en paper.