Una setmana, del que es diu a casa i a covar la grip, tots tres amb grip, tot i que un ha començat quan les noies ja estaven aixecant el cap. Infusions, bouillotes d'aigua calenta, dutxes fredes per fer baixar la febre, i com deien les padrines, una setmana ajagut. Em llevo tard, ahir per quarta o cinquena vegada em vaig rellegir les 90 pàgines d'un informe que, si soc sincer, no tinc del tot clar que serveixi per a molt, o per a res, en el debat sobre la protecció de dades i els cossos de seguretat i la Justícia a Europa, i encara més si abordem temes com els registres sanitaris, les bases de dades d'ADN, i l'accés a les mateixes. I em llevo amb els titulars i davant el cafè, llegeixo que el foc ha fet més de dues-centes víctimes en una boîte a Santa Maria, al Brasil, també llegeixo que la presidenta del país, Dilma Rousseff, ha deixat la cimera de la CELAC per a retornar urgentment al seu país. La meva filla, amb l'ajut de na Julita, fa els deures i les lliçons de tota una setmana que ha estat a casa covant la grip, mentre baixo al despatx per llegir les darreres notícies, i respondre el correu d'ahir a darrera hora. El ball de xifres es habitual, segons uns 238 víctimes, i altres pugen a 245, mentre a Xile Europa i l'Àmerica llatina debaten i senten les bases dels propers mesos en economia i govern.

¿Què fa la presidenta del Brasil a Santa Maria, i no a les darreres reunions de la cimera de la CELAC? Deixem-nos de subtileses i de posades en escena, que fa massa anys que ens les passegen pels nassos; on corresponia estar a Dilma Rousseff era a Xile, perquè ni emocionalment ni logísticament podia aportar res a Santa Maria, i tot i que podem acceptar cert recolzament moral i emocional als familiars de les víctimes, correspon a un altre aquesta tasca. La responsabilitat de la presidenta de Brasil és estar a la cimera de Xile, perquè ella té la responsabilitat no només de poc més de 200 persones sinó de 200 milions de persones que són els habitants que té el seu país. En la cimera de Xile, i davant les responsabilitats assumides i els compromisos adquirits en acceptar i sense oblidar, un càrrec al que no t'hi ha empès, al que has accedit per voluntat pròpia i el recolzament dels vots de milions de persones, un s'ha de deixar de futileses, sentimentalismes i estadístiques, per a assumir i saber fer entendre als qui governen que és prioritari i quan cal i és necessari saber delegar i quan al contrari, cal assumir la responsabilitat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.