Ni una paraula en contra d'aquesta estratègia anunciada pel Govern per «l'Empreniment i l'Ocupació» excepte un mínim rebuig estètic al, per altra part, correctíssim i acadèmic fonema: emprenedoria. Però està bé perquè, al cap i a la fi, amb només dues lletres es transforma una realitat negativa en positiva: s'intenta passar del despreniment actual en què es troben ara els joves, a una estratègia per l'emprenedoria. Beneïts siguin si la cosa acaba funcionant perquè el paper, el titular, les bones intencions ho aguanten tot però la realitat, ai, de vegades va per la vorera contrària. Recordeu la famosa Llei d'economia sostenible del Govern Zapatero que només va servir per omplir debats o el no menys famós Pla E del mateix president que, segons part interessada –la ministra Báñez–, va costar ni més ni menys que un milió d'euros i ja es veu que amb molt escassos resultats. Per això dic que cada vegada que sento en boca d'un govern la paraula «estratègia» em temo el pitjor perquè en la immensa majoria dels casos aquestes iniciatives són, en el millor dels supòsits, pegats a curt termini que acaben sortint més car que el que es pensava arreglar i solucionant menys problemes dels previstos. Aquí hi ha l'«estratègia» de l'amnistia fiscal perquè afloressin milions i milions de negres euros i que amb prou feines ha servit per alimentar les sospites sobre els diners d'un exgerent. Però, malgrat tot, un segueix confiant en la bona voluntat dels que manen –perquè ningú governa contra el poble encara que de vegades ho sembli: és pura ineptitud– i espera que alguna vegada soni la flauta i encertin en la diana dels nostres mals . Hem de reconèixer que no és fàcil perquè de la mateixa corda tiren molts i en molt diferents direccions: tira Merkel cap a les seves pròpies eleccions alemanyes, tira l'oposició cap al seu pacte polític i social i tira la patronal i els sindicats i la banca i l'altra Europa que no és fatalment Markel, molts a tirar per a una sola corda. Però necessitem creure i no ens deixen. Són ells mateixos, els que manen, els que s'encarreguen d'aixafar la nostra esperança. Un vol creure, malgrat tot, que aquesta estratègia de Báñez pot ser bona i arriben els sindicats i la desqualifiquen a les dues hores de néixer. Un vol creure que el pacte que ofereix Rubalcaba per sortir del mal pas podria funcionar, però la ministra s'afanya a dir que aquest pla ja està en marxa i que el que ha de fer el PSOE és sumar. Necessitem creure, però que difícil ens ho posen entre uns i altres.

Per a més informació consulti l'edició en paper.