Foto: NOE

La pudor de socarrim dels nostres governants corruptes se m'ha fet insuportable. Els cognoms Bárcenas, Duran, Rajoy, Crespo, Bustos, Millet, Pujol... ens fan sentir indignació, pena i ràbia, molta ràbia. És denigrant que ens demanin a la ciutadania més i més sacrificis, retallada rera retallada a l'educació, a la sanitat; i la pena de les persones sense feina i la tristesa dels desnonaments. A tot això cal afegir els aeroports que no funcionen o els tren que no porten viatgers, i les carreteres que no s'arreglen i les rotondes que no és fan com la que demanen els veïns de Montferrer, i no acabaria.. Mentre els que haurien de donar exemple ens roben descaradament. I el qui roba és un lladre. Són uns lladres, lladres insensibles al servei d'un sistema, lladres vergonyants que s'han venut l'ànima al diable del diner fàcil, del diner que ha costat la suor del poble. Voldria fer unes reflexions, la primera és que la corrupció és transversal i en trobem tant al PP com al PSOE, com al PSC i CiU, i arreu de la geografia de les diverses comunitats de l'Esta,t i Catalunya no es queda precisament enrera, és trist però és així. Recordar a Urdangarin i la censura de l'article de Lucia Etxeberria on explicava el dineral que cobrava la Infanta Cristina que evidentment esquitxa a la família real: ¿ens convé la monarquia? Els republicans ja ho tenim clar. Cal acabar amb la impunitat dels governants i des d'aquí demano la dimissió del president Rajoy, no podem tenir un president de govern que predica el que no practica, i la convocatòria d'eleccions. Per tant quan la gent que diu tots «els polítics són iguals» tenen una part de raó, però sempre es troben excepcions que confirmen la regla i en aquest cas la vaig trobar al diari La Vanguardia fa un parell o tres de dies, i és una fotografia de Jordi Miralles, diputat al parlament de Catalunya per ICV i EUiA fent de carter. De fet és més que una fotografia, és un bri d'esperança per fer-nos veure que no està tot perdut. Com Jordi Miralles hi ha moltes persones que quan acaben el seu servei públic, tornen a la seva feina. Aquí a la Seu tenim el cas de l'Àngel Joval, que en cessar en les seves obligacions a la conselleria d'Interior va retornar a les seves classes de matemàtiques a institut Joan Brudieu.

Per a més informació consulti l'edició en paper.