• El Principat ha de prendre's seriosament el seu paper de lideratge dins del territori pirinenc

Foto: ANA

Aquest divendres passat, a la sala de Sant Domènec, a La Seu, organitzat per la Germandat de Sant Sebastià, va tenir lloc una taula rodona amb la presència central de l'Antoni Martí, cap de Govern d'Andorra i de l'Albert Batalla, alcalde de La Seu. Va actuar com a moderador el Joan Massa, jubilat de fa ben poc del càrrec de secretari de la Mitra a Andorra. Actuaren també dos urgellencs amb càrrecs destacats a Andorra, el Josep Peralba i el Jaume Salvat, ambdós amb vigents càrrecs de màxima responsabilitat a entitats tan fortes com Crèdit Andorrà i la Andorra Telecom. Tancàvem l'alineació, seguint els criteris futbolístics que va emprar l'eficient moderador i àrbitre, el Jordi Grau, president de l'Associació d'Empresaris de l'Alt Urgell i el sotasignant com a economista i exalcalde de La Seu. Sala plena, amb bon públic, encapçalat pel copríncep episcopal i força representants del món polític i social de la nostra ciutat.

L'Antoni Martí va exposar que Andorra es trobava en un procés de profunds canvis legislatius que haurien de conduir cap a una gran fluïdesa entre les dues parts de la frontera. Que una economia forta a Andorra ajudaria a la creació de riquesa a La Seu i comarca i a més comptant amb la base de relacions humanes i institucionals tan profundes que hi ha entre els dos territoris. En Josep Peralba, home que no pot ni vol oblidar les seves arrels, va esmentar força vegades el concepte «generositat» que havia de presidir la relació entre Andorra i La Seu i que en aquest sentit calia que des de La Seu es pogués aprofitar molt més els equipaments sanitaris i universitaris andorrans. També que el fet que Andorra sigui un Estat consolidat podia ser una font d'oportunitats per a les comarques veïnes, molt especialment per a l'Alt Urgell. I en Jaume Salvat va destacar l'alt nivell de les comunicacions telemàtiques a Andorra i va avisar que els veïns no havíem de desaprofitar totes les possibilitats de col·laboració que exigia la vertiginosa evolució d'aquest sector.

Per la part alturgellenca l'Albert Batalla va incidir molt especialment en la complexa temàtica dels treballadors fronterers i en la gran importància que aquest sector té per a l'economia de La Seu i comarca. Andorra, i de retruc la nostra comarca, ja va coneixent el que significa tenir índexs d'atur importants. Malgrat tot l'alcalde de La Seu va fer una crida directa al cap de Govern de tenir en compte, dins del marc legal, un grau de preferència i de més flexibilitat de contractació laboral per als fronterers de cara als sectors que ho necessitin. També va manifestar que una vegada solucionats problemes d'afectació vial s'ampliaria l'oferta de terrenys industrials que podien ser molt atractius per a empreses andorranes. En Jordi Grau, com a representant del món empresarial, es va queixar que la relació entre ambdues parts de la frontera eren a vegades de germà gran a germà petit i que en aquest sentit calia canvis de plantejaments polítics i empresarials.

El moderador i àrbitre, Joan Massa, que com d'altres components de la taula té una ànima andorrana i una altra d'alturgellenca, ens va situar en dues taules «enfrontades» físicament, una presidida pel cap de Govern i l'altra per l'alcalde. Crec que la seva actuació arbitral va ser de gran correcció i de gran satisfacció pel partit tot fent algun xut a favor de l'equip que jugava a casa. En aquest sentit va preguntar directament a l'Antoni Martí sobre la possibilitat de la creació d'una comissió interdepartamental andorrana destinada a sistematitzar els contactes entre Andorra i les comarques frontereres. Haig de dir que aquesta petició també va ser la línia axial de la meva intervenció, com ja ho havia explicitat en altres articles publicats en aquesta casa. Perquè la creació d'aquesta comissio suposaria pujar un grau institucional de les relacions entre Andorra i les comarques frontereres. Perquè no és gens fàcil una relació institucionalitzada entre un Estat , encara que sigui petitet, i uns territoris comarcals de l'Alt Pirineu que tenen autoritats bàsicament municipals i comarcals. I que potser algun dia la tindran veguerial.

Crec, com ho vaig manifestar a la taula rodona, que Andorra, entremig de les grans problemàtiques del dia d'avui i del futur, amb una gran crisi que afecta fins i tot a un paradís com l'andorrà –que no és un paradís fiscal–, ha de prendre's seriosament el seu paper de lideratge dins del territori pirinenc, molt especialment en la seves relacions amb les comarques que configuren l'Alt Pirineu i el territori de l'Aran. Això suposa potenciar aliances econòmiques i personals a les dues bandes, que ja existeixen i que són moltes, però que cal incrementar i dotar de perspectives sòlides de futur. Aquí potser es podria parlar d'oportunitats perdudes en el passat, com la creació d'un petit aeroport a l'Alt Urgell, amb una operativitat suficient per trencar part del nostre aïllament. Opino que seria erroni repetir situacions com aquesta. Igualment, des de La Seu, també s'ha de fer un esforç de lideratge dins de les comarques de l'Alt Pirineu per fer evident que el lideratge polític i el dinamisme econòmic andorrà poden ser de gran utilitat per a tots els altspirinencs i els mateixos andorrans. Tampoc, en coherència, a La Seu no ens ha de fer por que s'obrin noves vies de comunicació d'Andorra amb el Pallars o la Cerdanya. Penso que el nostre futur es decidirà a Europa, a la Xina, als Estats Units, a Madrid i a Barcelona, però essencialment es decidirà en aquest petit espai pirinenc que va del Pont de Suert a Llívia i de Soldeu a Oliana.

Economista

Per a més informació consulti l'edició en paper.