• Les estadístiques confirmen que el preu del gasoil de calefacció o domèstic no para de créixer

Foto: NOE

Aquest és l'import aproximat que s'ha pagat en el consum de gasoil domèstic a Andorra, segons dades del Govern, del departament d'estadística i del bloc tècnic dels ministeris d'Economia i Finances, entre els anys 1989 i 2012, és a dir en els darrers 24 anys.

El que representa uns 26 milions d'euros per any. La factura real pagada però el 2012 ha estat de 52,2 milions d'euros.

Durant aquests 24 anys el preu ha augmentat un 423,10 %. A inicis de l'any 1989 es pagava el litre de gasoil de calefacció a 0,177 euros (29,5 pta.) i al final del desembre del 2012 es va pagar a 0,926 euros. La variació total en aquests darrers 24 anys, hauria estat doncs del 17,6% de mitjana anual agafant els dos valors, inicial i final i no les mitjanes anuals.

L'augment del valor mitjà del preu del gasoil entre els anys 1989 i 1993, any d'aprovació de la Constitució, en que en el seu article 31 s'establia; «És funció de l'Estat vetllar per la utilització racional del sòl i tots els recursos naturals amb la finalitat de garantir a tothom una qualitat de vida digna i de restablir i mantenir per a les generacions futures un equilibri ecològic racional en l'atmosfera, l'aigua i la terra i de defensar la flora i la fauna autòctones”, va ser de l'ordre del 25,49 %. Que en cinc anys va resultar d'una mitjana d'augment anual del 5,09 %.

L'augment del valor anual mitjà del gasoil entre el 1993 i el 2003, any d'aprovació del Reglament de Construcció en què es va introduir en l'ordenament general per primera vegada requisits d'aïllament tèrmic concrets, va ser d'un 65,20 %. Que en 10 anys va resultar ser equivalent a una mitjana d'augment anual del 6,52 %.

L'augment del valor anual mitjà del gasoil entre el 2003 i el 2009, amb l'aprovació del Reglament de Construcció revisat en que es va introduir el criteri d'eficiència ambiental i d'un límit de consum màxim d'energia primària pels edificis, sense aquest darrer, va ser d'un 42,13 %. Que en sis anys va resultar ser equivalent a una miyjana d'augment anual del 7,02 %.

L'augment de valor anual mitjà del gasoil entre el 2009 i el 2010, any de l'aprovació del Reglament Energètic en l'Edificació el qual ha introduït la voluntat de canvi de model, en la consideració de l'energia a Andorra, regulant els conceptes de l'eficiència energètica així com el de les energies renovables, va ser d'un augment del 19,50 % en un sol any.

L'augment del valor anual mitjà del gasoil entre el 2010 i el 2012, amb l'aprovació del Reglament de la Certificació de l'Eficiència Energètica de l'Edificació, va ser d'un 33,50 %. Que en dos anys va resultar en equivalent a una mitjana d'augment anual del 16,75 %.

Les estadístiques ens confirmen una sola realitat. El preu del gasoil de calefacció o domèstic no para de créixer i la tendència és que continuarà pujant.

Els preus entre en els anys 1971 (abril) i el 1989 (desembre) varen pujar de 0,031 € als 0,221 euros per litre. És a dir un 612,9 %, el que va ser equivalent, entre 18 anys, a un augment del 34 % de mitjana anual.

Dels 625 milions d'euros gastats, per comprar els 1.355 milions de litres aproximats de gasoil de calefacció entre 1989 i el 2012, uns 360 milions han servit per a pagar els increments continuats del preu. Davant la magnitud del malbaratament cal preguntar-se si es podia haver evitat o si es pot evitar que aquest continuí.

Deixar de malgastar és clarament possible si els nivells d'aïllament tèrmics fins ara utilitzats en l'edificació es milloren substancialment i urgentment, com és possible i ja han fet altres països similars als nostre (per condicions climàtiques) com Suïssa i països nòrdics.

Per primera vegada, històricament , les idees són clares, el marc legal hi acompanya, les capacitats tècniques i econòmiques per canviar la situació hi són i la necessitat de no ser cada dia una mica més pobres és evident i indispensable. Cal que algú aturi aquest empobriment.

Perquè no s'aturarà sol , si nosaltres no ho fem. Proposar-nos i aconseguir estalviar, deixant de gastar cada any un 10 % del consum de gasoil de calefacció, que cadascú de nosaltres fem, pot ser un objectiu petit però a l'abast i que ens hauria de permetre deixar de malgastar inicialment per poder passar en una altra fase, per a reduir el consum, a utilitzar sistemes energètics més eficients i alternatius.

A nivell del país podem evitar d'empobrir-nos 5,2 milions d'euros, com a mínim a l'any, en aquesta primera fase.

Tot plegat pot semblar que són mols diners i que a nosaltres no ens afecta. Però sí, ens afecta i molt. I de manera urgent. Cadascú en la seva proporció però amb els mateixos percentatges. Mireu si no el que heu pagat per aquest concepte en els darrers anys.

El temps per a pensar-ho s'ha acabat. Ens queda poc temps i cal reaccionar. El retard que portem com a país és molt elevat i ens esperen més reptes encara ...

Arquitecte

Per a més informació consulti l'edició en paper.