L'Enquesta de Població Activa certifica que l'any passat va acabar amb gairebé sis milions d'aturats, que és com si a Catalunya, el País Valencià, Aragó, Castella i Lleó i la Rioja no treballés ningú. Amb aquesta xifra dramàtica, la primera reacció del govern va ser la del ministre Arias Cañete que ha afirmat amb gran desimboltura que la reforma laboral «està donant els seus fruits», una explicació que ha de formar part de l'argumentari oficial perquè ha estat immediatament corejada per algun company de partit com el diputat Rafael Merino. Desconec les dades de què disposa el ministre per sostenir aquesta tesi, però encara que existissin i fossin fiables, no és el millor dia per donar-les a conèixer. Són una ofensa per al 26% de treballadors que estan a l'atur, per al 55% de joves menors de 24 anys que no troben la feina per a la qual s'han format, una veritable bomba per als gairebé dos milions de llars amb tots els seus membres en atur.

I si és eixordador el despropòsit d'Arias Cañete, el ministre d'Alimentació que menja iogurts caducats, més encara ho és el silenci de la responsable del Ministeri d'Ocupació, Fátima Báñez, de la qual no sabem en què ocuparà l'agenda perquè no tingui un minut en què sortir i explicar a l'opinió pública una enquesta tan devastadora.

Al ministre Arias Cañete no li contradiuen només la realitat i el sentit comú. També ho fa algun company de gabinet com José Manuel Soria que ha manifestat que és evident, que les dades de l'EPA demostren que els efectes de la reforma laboral encara no s'han traslladat «al carrer». Seria molt senzill bussejar a l'hemeroteca per rescatar les declaracions dels dirigents populars abans d'arribar al poder esgrimint una teoria simple: com que el culpable de tot era Zapatero, queda prohibida tota desaparició i l'arribada a la Moncloa de Mariano Rajoy obraria el miracle de redreçar l'economia en dos anys i de crear 3,5 milions de llocs de treball per l'art d'encantament. Però no cal fer més gran la llista de greuges. Amb el que s'ha dit per Arias Cañete i amb el silenci de la ministra d'Ocupació tenim suficient per reclamar a aquest govern que, si més no, no ens falti al respecte i que no furgui en el dolor de milions d'espanyols ferits per l'atur minimitzant o maquillant una situació d'emergència que té tints dramàtics.

Per a més informació consulti l'edició en paper.