• La moda dels productes dedicats al benestar amb conceptes estrambòtics i llenguatge científic

Foto: NOE

Rússia porta a Andorra turistes, màfies com la de Lloret de Mar, misses ortodoxes, intèrprets al servei d'urgències de l'hospital, i el Panto de Maral. Es tracta d'un revitalitzant general obtingut a partir de la cornamenta del Cervus Elaphus Sibéricus, tot i que darrera d'aquest nom no hi ha cap bestiola prehistòrica sinó un cérvol, que viu en estat salvatge al massís d'Altai a Sibèria. És la darrera moda dels productes dedicats al benestar amb conceptes estrambòtics i amb un llenguatge que sona com a un tecnicisme científic d'alta tecnologia, com les pastilles dorobosòdiques de mentol i cocaïna, el revidox, miraculós elixir de joventut, o el xarop d'ou que és un extracte de proteïnes de l'embrió de l'ou de gallina fecundat.

La seva ingesta permet, segons la publicitat, la regeneració constant de les cèl·lules de manera que l'envelliment quedaria aturat. L'enunciat pompós de les virtuts dels productes no és nou. Fa molt anys, quan Jaume Bartumeu ja es dedicava a la política, hi havia una cosa que laxava, regulava l'organisme, depurava la sang, tonificava, desintoxicava, estimulava l'activitat cerebral i despertava l'optimisme. Era, senzillament, la sal de fruita. Ara els especialistes en branding i naming han trobat noms més espectaculars per als productes com Pantogematogen o Gemafemin. Hi ha explicacions que acompanyen els complements alimentaris que són tan sorprenents com trobar-te els llibres escrits per Lance Armstrong sobre la seva preparació, en l'apartat de no ficció de les llibreries, en comptes del de ficció.

Altres explicacions són tan incomprensibles com intentar entendre la floració massiva del bambú negre, que ho fa cada 120 anys, i sobre totes les plantes de l'espècie escampades pel planeta. N'hi ha que són realment espectaculars com la ressenya de les suposades virtuts de les baies de goji, que van estar de moda fa un parell o tres anys d'anys. Activen els enzims antiinflamatoris, van bé per a la diabetis, per a la fatiga, per a la vista, redueixen el colesterol, són un infal·lible afrodisíac, regulen el nivell de glucosa, ajuden a perdre pes, restauren i reparen l'ADN. Una afirmació tan fora de lloc com assegurar que les baies vénen del Tibet quan realment es cultiven al districte de Zhongning, a la regió de Ningxia que es troba a la Xina.

La campanya de promoció que va acompanyar el seu llançament parlava també, com si fos una cosa excepcional, que el goji conté 21 oligoelements i 18 aminoàcids. El mateix que la gran majoria d'aliments amb la diferència que molts tenen 20 aminoàcids. També tenen vitamines, fibra, proteïnes i carbohidrats, com les panses de Califòrnia per molt arrugades que estiguin o les pomes que conreen els del Pui d'Olives o les d'Auvinyà. I les trobo a Sant Julià de Lòria. De tota manera, l'aspecte més publicitat de les baies és que contenen superòxid dismutasa que és com destacar que l'edifici on visc és fantàstic perquè té ascensor. També ens venen com a novedoses les virtuts de la soja, que es cultivava fa tres mil anys abans de Crist o del pa esseni de blat germinat que ja devien menjar els primers pobladors de la Balma de la Margineda. S'inventen noms com el L Casei immunitas, el bífidus actiu i es lloen les propietats gairebé miraculoses de l'Omega 3.

Tot això funciona millor si s'acompanya d'un alquimista de l'interior, un trainer en PNL i un curador avalat per la llum energètica que emana del seu cos. També ens podem apuntar a la fitoteràpia, l'homeopatia, la ingesta d'oligoelements i la dieta macrobiòtica i crudívora, a la sopa de cartílag de tauró, a l'alga marina de polisacàrids, als bolets shiitake, al llevat de cervesa i a lecitina de soja. Per evitar problemes estomacals sempre hem de tenir a mà la nux-vomica que és homeopàtica i que serveix en casos de dispèpsia atònica i de restrenyiment perquè estimula els moviments peristàltics. Bé, menys per rentar-se les dents o com a loció per a després de l'afaitat, la nux-vomica serveix per a tot. Segons el prospecte, durant la història de l'humanitat s'ha utilitzat per tractar cucs intestinals, la ràbia, la histèria, el reumatisme, la gota i com a antídot contra la pesta. No diu res sobre si els que estaven assetjats en un castell la llançaven sobre els assaltants, si estaven al darrere de l'assassinat de Kennedy o si van ser l'origen de l'erupció del volcà Krakatoa.

És clar, però, que la publicitat només destaca els aspectes positius. Actualment la nux-vomica s'utilitza per a malalties del viatger i nàusees amb cefalea, problemes digestius, menstruació dolorosa, ressaca, mareigs matutins, insomni degut a sobrecàrrega mental, astènia, còlic per excés d'ingesta i dolors del part. Com tot això em supera, he decidit apuntar-me a un seminari de Coaching en resiliència. El meu nivell d'anglès em permet arribar a la primera paraula. Per a la segona, necessito l'ajuda del senyor Google. Em diu que la resiliència prové de la física i fa referència a la capacitat que tenen els materials de resistir a la pressió, doblar-se amb flexibilitat i tornar a la forma original. En psicologia la paraula resiliència defineix la capacitat d'una persona o d'un grup d'afrontar, superar i enfortir-se o transformar-se positivament davant les adversitats. He començat a buscar més informació. He passat per sobre de la piràmide de Maslow, he bussejat en el programa del màster en Psicologia i Psicoteràpia Analítiques de l'Institut Jung de Barcelona i he ensopegat amb la homeòstasi psíquica que permet a les persones, malgrat grans ensurts, tornar sempre a un estadi de normalitat. Com Jaume Bartumeu.

Per a més informació consulti l'edició en paper.