Foto: NOE

Era l'estiu del 218 aC quan Aníbal, que encara no tenia 30 anys, va passar els Pirineus amb el seu exèrcit per acabar amb els romans. Els savis han estudiat la ruta per reconstruir l'hipotètic camí traçat des del sud de la Península. La travessa de l'Ebre que havia de ser una obra d'enginyeria, amb un probable pont de fusta, amb més de 100.000 soldats entre infants i genets homes de diverses procedències. Pel Pirineu en devien passar la meitat i una quarantena d'elefants. De quina manera és encara un misteri. La costa tenia massa aliats dels romans, calia optar per una via interior. ¿Pel Segre i la Cerdanya? Una de les darreres hipòtesis fa pensar que l'exèrcit es podia haver dividit en tres columnes que van passar per tres llocs diferents. Per força havien de ser visibles, amb tota la intendència i seguicis que havien d'acompanyar l'exèrcit per proveir-los de totes les necessitats. Ni el recorregut ni les conseqüències són anècdotes. En el camí Aníbal va trobar –i sotmetre- els andosins, probables habitants d'aquestes valls que són esmentats per primer cop en el famós text de Polibi i dels quals tampoc se'n va saber res més. De terra de mariners que van fer un imperi al sud de la Mediterrània, l'expedició contra Roma va portar al declivi cartaginès i que a tothom parlés llatí per segles. Tot i així, Aníbal era un estratega militar del millor nivell, amb qualitats reconegudes d'organització política i amb una actitud no destructora envers l'enemic que no eren pocs. 2.231 anys més tard, passar els Pirineus encara és un repte dominat per la climatologia. Per cert, la nissaga cartaginesa dels bàrcides va tenir una continuïtat insospitada a París i s'acaba el darrer dels cartaginesos, Elmirio Níbal y Mílcar, segons la peculiaríssima notícia d'Amélie Nothomb en la seva novel·la Barbe-bleue.

Per a més informació consulti l'edició en paper.