Foto: NOE

Em vaig alegrar de la victòria electoral d'Obama al novembre. La resta era una confusa amalgama de retrògrads, religiosos d'estranya procedència, representants de l'Amèrica profunda i gent que no accepten a un negre a la Casa Blanca. Passa que Obama presenta punts febles, però manté bastant incòlume els seus ideals. Ara vol fer-se mereixedor d'aquest premi Nobel de la Pau que li van atorgar mentre mantenia la guerra a l'Afganistan. «Una pau duradora no exigeix ??una guerra perpètua», ha dit en el seu discurs inaugural, en el que molts podrien, podríem, interpretar com una renúncia al paper de gendarme que des de fa tant de temps es van atribuir els Estats Units.

Centenars de milions de persones de tot el món van seguir la presa de possessió de l'home més poderós del planeta, encara que procura, i de vegades aconsegueix, no semblar-ho. Admiro, ho confesso, moltes coses de Barack Obama: el relaxat que apareix, el que sempre troba temps per a activitats que un líder polític espanyol consideraria marginals, el seu sentit de l'espectacle i la seva tancada unitat familiar. En aquests aspectes no hi ha fissures, encara que les hagi en un altre ordre de coses, per exemple, que no ha pogut tancar la bretxa entre les dues amèriques –també n'hi ha, com perviuen les dues espanyes–, que no hagi pogut llimar les asprors dels més extremistes i que hagi fet desistiment del paper democratitzador dels Estats Units en determinades parts del món, el que es contrapesa amb la renúncia al paper de gendarme a què abans em referia.

Sóc un admirador de moltes coses als Estats Units, encara que repudiï altres, com el sistema penitenciari, el tancament d'alguns estats a abolir la pena de mort i l'excessiu meliquisme del qual s'enorgulleix l'americà mitjà. Els quatre anys d'Obama a la Casa Blanca han estat marcats per un indubtable augment de la simpatia de la resta del món pels Estats Units o, si es vol, per una disminució de l'antipatia que va saber sembrar George Bush. No sé si serà veritat que, com va dir Obama a Washington, s'obre un temps de pau en aquest quadrienni que ara comença. Jo, per si de cas, amb l'emoció que m'ha provocat una cerimònia apassionada, brindo per això. I per Obama, exemple per a nosaltres en tantes coses.

Per a més informació consulti l'edició en paper.