La reiteració de casos de corrupció amb protagonistes que són personatges de la política està minant la confiança dels ciutadans en el sistema democràtic. Amplia aquesta desafecció el cinisme després del qual es parapeten alguns dels dirigents dels partits enxampats en precari. Semblant manera de procedir irrita en grau màxim quan es veu a les clares que pretenen furtar les responsabilitats polítiques en aquells casos en què algun dels seus companys d'armes ha estat enxampat amb comptes no declarades a Suïssa o quan es constata que tenen fortunes d'origen dubtós. Seria el cas de Luis Bárcenas, exsenador, exgerent i extresorer del PP. Ara que ha transcendit el modus operandi d'aquest personatge que –segons el publicat, portava anys enriquint la nòmina mensual d'alguns dirigents populars amb sobres amb diner negre–, l'explicació de la secretària general del partit, la senyora Dolores de Cospedal, no és de rebut. Pretendre, com ha dit, que la direcció del PP no ha contret cap responsabilitat en el cas Bárcenas, és tant com prendre el pèl al personal. Sobretot si recordem que no fa gaire es va comprometre a dimitir en el cas que un dia es descobrís que algun dirigent del seu partit o un familiar seu tingués comptes a Suïssa.

Cospedal fustigava amb aquestes exemplaritzants paraules als dirigents de CiU (Artur Mas i Oriol Pujol) sobre els que pengen denúncies policials i periodístiques sobre, precisament, l'atribuïda tinença de comptes opacs en bancs suïssos. En el cas de Bárcenas, la notícia dels 22 milions d'euros que ha arribat a tenir a Suïssa, consta en un sumari de l'Audiència Nacional. Vol dir-se que, tècnicament parlant, la revelació no ofereix cap dubte mentre que les notícies que assenyalen a Mas i Pujol, a dia d'avui, no tenen segell judicial. De la qual cosa es desprèn que els que en el seu moment van exigir (amb raó) la dimissió de Duran Lleida pel cas Pallerols (un altre escàndol de corrupció), avui és la responsabilitat política que aparella el cas Bárcenas la que, per coherència i decòrum hauria portar-los a la mateixa conclusió. Com ha dit Esperanza Aguirre, expresidenta de Madrid, en aquest assumpte cal arribar fins al final. «Caiga quien caiga» han estat les seves paraules. Doncs, això.

Per a més informació consulti l'edició en paper.