• Sempre que neva la xarxa viària es converteix en un incomprensible caos

Foto: ÀLEX LARA

Mentre al món, algú està desenvolupant la criptografia quàntica, treballant amb imatges mol·leculars o imprimint circuïts amb tècniques de nanolitografia, a Andorra encara hi ha massa gent que, amb la carretera nevada, agafa el cotxe, sense equipaments especials. El resultat és un pandemònium de mil nassos, a causa d'una colla d'inconscients multiplurireincidents els quals es pensen, tot veient la facilitat d'adaptació d'Alexandra Grebennikova al nostre país i l'organització, el proper mes de febrer, entre el Govern, Andorra Turisme i l'empresa de concerts Sodruzhestvo, d'una Setmana Cultural de Rússia, que el trajecte entre la Massana i Escaldes-Engordany o entre Canillo i Encamp és com una novel·la clàssica russa, d'aquestes on hi cau un paquet de neu i no passa res. A Guerra i pau, que més que un llibre sembla, per la seva llargada, una cursa de 50 kms d'esquí de fons, Anatol i Dolokhov caminen per la neu rumb a la cita que el primer té amb Natasha. Sobre Anna Karenina s'hi formen congestes i el més complicat que sobrevé, és que el comte Vrosmky s'enamori amb bogeria de la protagonista.

La realitat, però, és que amb només quatre flocs, a Andorra, no hi ha cap novel·la russa sinó més aviat, una adaptació de l'Assassinat a l'Orient Express d'Agatha Christie amb el tren bloquejat per culpa de la neu i un escenari que sembla superar la conjunció dels evangelis apòcrifs, les profecies de Nostradamus i la blanca és la neu de l'Apocalipsi now dels Mazoni. Retencions, accidents, caos...en el teòric país dels Pirineus on, segons la campanya de promoció turística ideada per l'empresa espanyola Bassat Ogilvy «la història comença en blanc» i continua, en un dia de nevada a cotes baixes, de color verd (que no Wert). Perquè els conductors que porten equipaments deixen verds els qui no en porten. Els pares que han vestit la canalla per anar a l'esquí escolar, deixen verds els organitzadors acusant-los de no haver anunciat amb prou antel·lació la suspensió. Es deixa verds els agents de circulació, els responsables dels serveis comunals, els del transport escolar i públic, els que van tancar l'accés per carretera amb França, els de les màquines llevaneus, els dels centres educatius i qui sigui, en un llançament massiu de blandiblu com si fos una cerimònia de purificació universal de l'Església de Treure'ns les Puces de Sobre.

Tot enmig d'una sensació de desori absolut com si en comptes d'un lloc de muntanya visquéssim al Parc Nacional de la Vall de la Mort de Califòrnia. I això que es fan anuncis, via sms, de les alertes per nevades, hi ha panells informatius i previsions meteorològiques. La meteorologia era fins fa poc un fenomen irracional ple de refranys en boca dels més vells, de calendaris del pagès o d'algun monjo d'una abadia perduda en un indret de nom impronunciable. Els pronòstics del temps constituïen un atzar i el bruixot de torn anunciava pluja, sol o boira en cinc llunes a comptar des del sacrifici d'una gallina untada en oli d'alfàbrega tallada durant un eclipsi d'Urà i sota vent de ponent. Ara, els capricis de l'atmosfera es detecten amb gran precisió i gràcies als satèl·lits com el Meteosat WRF-ARW, la meteorologia és una ciència gairebé exacta.

Es va predir la nevada del dimarts passat però les carreteres del país es van convertir en un parany ple de màrtirs de l'embús perpetu. Tot perquè hi continua havent gent que es pensa que els drets individuals estan per damunt de les recomanacions, que la neu és una senyora dolça i de veu amable, i que les rodes de contacte o les cadenes són com aquells invents dels adults per terroritzar la canalla com el papu, la fada fou de la Cerdanya, l'home del sac, lo saginero, les bruixes, l'home del sac, la vella d'Engolasters, la Maria Enganxa de les Illes Balears i el Jan del Gel a la vall pirinenca del Ripollès que glaça amb la mirada i s'emporta les víctimes. Això havia d'evitar que els infants sortissin de casa els dies de molt fred.

Ara que els nens prenen part en tallers de creació de videojocs amb Scratch, que creen robots Mindstorm amb motors i sensors, que aprenen robòtica avançada Transformer amb la placa de circuit imprès Arduino i que se'n riuen dels túnels i dels passatges del terror, no serà el Jan del Gel el que els faci estar a casa. Com tampoc no seran els consells i les recomanacions que faran que els conductors portin rodes de contacte durant l'hivern sinó la garrotada en forma de sanció. Jo ja porto equipaments al cotxe però el cap de setmana m'he quedat a casa. No m'han hagut d'amenaçar amb el Gallet, el pollastre terrible de Fígols de les Mines, amb el Jan del Gel o amb el Tutau, que es menja les criatures de set en set com si fossin botifarres.

Em vaig tenir prou quan divendres al matí, en una emissora andorrana, l'home del temps va anunciar per dissabte, una ciclogènesi explosiva, que és el xoc de dues masses d'aire diferents, una de càlida i l'altra freda. Això provoca forts vents i abundants precipitacions. L'anunci em va provocar un desguitarrament general del metabolisme i una sensació de pànic. Sí, a mi, que em senyo en sortir al carrer perquè no m'atropellin en un pas de vianants, beneeixo la barra de pa que m'ha costat 99 cèntims al supermercat amb l'esperança que em duri almenys dos dies sense endurir-se, repeteixo cadenes de jaculatòries salvífiques al roc de la Salve que hi ha a Encamp, intento pujar cada any a peu al santuari de Canòlich per tots els indrets possibles (Collets Purgat i Martí, Bississari, Fontaneda i Collada de la Gallina...), tinc la casa plena d'estampetes i d'aigua de Lourdes, encenc espelmes, reso un grapat de novenes, passo un rosari sencer i vaig a missa, inclosa la de benedicció dels animals per Sant Antoni Abat tot i que hi participo com a feligrès, no com a beneït.

De Sant Antoni, no sé si l'Abat o el de Pàdua, recordo aquella d'oració de «lliureu-nos de prendre mal i del dimoni enganyós» però no sé si té competències meteorològiques com Lluc, Marc i les santes Creu i Bàrbara. Encara que davant d'una ciclogènesi explosiva no sé si és millor encomanar-se a Sant Meteosat WRF-ARW que estàs en el cel, en una òrbita polar i geostacionària i al que no li calen equipaments especials.

Per a més informació consulti l'edició en paper.