Gràcies a la diligent mesura cautelar dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Castella-la Manxa, qui visqui en algun dels 21 pobles desposseïts del servei d'urgències mèdiques nocturnes per la adinerada María Dolores de Cospedal, i tingui l'infortuni de patir un infart de nit, pot salvar la seva vida. La Justícia, amb això, segueix semblant cada vegada més a la Justícia pel procediment natural de servir i socórrer les víctimes dels il·lícits de tota mena i dels abusos del poder, en aquest cas de Castella-la Manxa tan brutals que poden costar la vida a les persones.

Indignats amb les devastadores intrusions del ministre del ram, Gallardón, al cor de la Justícia, particularment pel que aquesta té de garant d'un ordenament igualitari, per la seva autoritària i sectària manera de produir i pel seu tracte desassossegant (va titllar els jutges de pesseters per les seves protestes), i no menys ofuscats per les enormitats del Govern pel que fa a l'ús desmesurat i feridor, quan no escandalós, dels indults (a torturadors, a corruptes, a kamikazes ...), els jutges s'han sentit, paral·lelament, interpel·lats per una ciutadania que, sentint-se maltractada pel poder polític, i indefensa per la radical corrupció dels seus voltants, busca el seu socors, el seu empara, perquè cap altre té en unes circumstàncies, com les actuals, tan extremes.

Imbuïts de la dignitat, transcendència i significat del seu ofici, els jutges semblen disposats a assumir l'alta responsabilitat que, per raó d'ell, els correspon, una responsabilitat augmentada en constatar que fora d'ells ja no sembla haver-hi, per a la gent, cap altra instància protectora i cap acosto institucional. En aquest fet deslligat pel pitjor govern que Espanya ha patit en els últims 35 anys, que ja és dir, aquesta bogeria de presidents de comunitat i d'alcaldesses que no va triar el poble a les urnes, de tràfic d'influències deslligat, de misèria, de desnonaments, de prevaricacions, estafes bancàries i conspiracions per alterar el preu de les coses, de tresorers del partit que governa portant desenes de foscos milions a Suïssa i repartint, pel que sembla, sobres pels despatxos de la seu, de cap d'Estat complaent i estèril, d'àtics de luxe més que sospitosos i de lliurament de la nació als prestadors internacionals, els jutges semblen posar-se les piles per ser-ho veritablement.

Per a més informació consulti l'edició en paper.