Hi ha alguna cosa que ens acompanya sempre indistintament del que estiguem parlant, indistintament de amb qui estiguem, i a la que no ens referim directament, però que sempre se'ns escola entre els dits, aflorant entre les línies de les emocions. La vida té un reguitzell d'alts i baixos, de moments traumàtics, èpoques difícils i moments de gran felicitat. La vida és el que sentim a cada moment, ja provingui del que tenim al davant, o del desig o d'un record.

Estem farts de sentir que la riquesa no són els diners, que no ve dins la nòmina a final de mes. Tot i que sabem que tot resulta molt més difícil quan no es té feina, o quan no s'arriba a final de mes, aquells que hem tingut la sort de tenir bons sous i bones feines, també sabem com en aquests moments no hi ha cap relació directa en sentir-se bé amb un mateix. Des de petits ens ensenyen coneixements empaquetats en continguts curriculars que al final ens capaciten per alguna professió u ofici. Agafem experiència i aprenem processos, mecanismes, maneres de fer que ens serveixen i practiquem intentant millorar el que vam aprendre.

Però amb tot això els coneixements que aprenem no ens ensenyen el més important. Són molts els fracassos amb els que hem de conviure, moments que voldries rectificar. Però també són molts els moments d'alegria i somriure. La forma de conviure amb els nostres sentiments, la nostra intel·ligència emocional és la que determina la nostra manera de viure.

En els últims vint anys s'està donant més importància a la nostra educació emocional. Abans de la nostra època, aquesta intel·ligència estava emmarcada en la religió, en el saber i la moral popular. Però quan tot això es va anar fonent en la tant reiterada crisi de valors, les emocions van quedar desprotegides, compartimentades en coneixements teòrics.

La intel·ligència emocional precisa el seu lloc, la seva educació. Una formació continuada en la que tots estem immersos. No és fàcil. En el fons instintiu del nostre ser no pensem, sentim. Estem fets d'emocions. Saber conviure amb elles, sense traumatitzar-nos pels tòpics conscients o inconscients, és un procés de maduració emocional i social del ser humà, no sols com a individus, sinó també en relació als altres: pares, fills, amics, companys... Aprendre a gestionar les emocions ens permet conèixer-nos i descobrir les fonts de la nostra felicitat, la nostra ira i el nostre dolor, per així conviure harmònicament amb nosaltres i els altres. Com diu l'Elsa Punset al acabar el programa Redes que fa amb el seu pare: «No és màgia, és intel·ligència emocional».

Per a més informació consulti l'edició en paper.