Com llavors els vaig avançar, arran del seu sonat fracàs a les eleccions autonòmiques catalanes del 25 de novembre, els plans i els somnis d'Artur Mas havien entrat en fase d'extinció. Ara mateix, mentre que assistim a nous espectacles antiètics i antiestètics, cristal·litza aquell biaix català al que acabo d'al·ludir. Jo sostenia, i ara amb més pes, que no hi ha ni de bon tros una majoria determinant a Catalunya per perseguir la independència (encara que n'hi hahués, tampoc prosperaria l'assumpte per no entrar a la Constitució ni a la voluntat dels espanyols). La veritat és que només Esquerra vol de veritat la independència, a més del petit partit CUP, doncs CiU i Mas mai van ser abans independentistes ni ho és en absolut el component Unió, que suma com a mínim el 25% del partit democristià i per descomptat dels seus votants.

Duran i Lleida, que havia desaprofitat abans el seu poder dissuasori, ara mateix ho deixa perfectament clar, després de reflexionar unes setmanes, que no estan per la tasca, ni ell ni Unió. Això significa el seu trencament sobre la necessitat de modificar el text concertat per Mas i Junqueras, buscant la cooperació del PSC i d'Iniciativa, que no són partidaris de la independència, ni moltíssim menys. Mas i Junqueras acaben de donar un importantíssim pas enrere en aquest sentit en retirar en el document la menció a la independència, a la vista que estaven sols. Duran tenia i té a les mans la principal clau perquè les coses no es desbordin, perquè l'independentisme es quedi en un legítim somni d'una part de Catalunya. No va encertar-la en els mesos anteriors, però ara s'ha adonat del que ha de fer i ho fa. És clar que aquesta història pot polvoritzar la seva federació amb el partit d'Artur Mas, però això és pecata minuta al costat de la qüestió de fons. Jo no m'imagino una Espanya sense Catalunya ni una Catalunya sense Espanya, ni l'imagina la immensa majoria dels habitants d'aquest país (inclosa Catalunya). De seguida tindran tots de centrar en la solució al problema número u, que és la crisi i l'atur.

Periodista

Per a més informació consulti l'edició en paper.