Foto: NOE

Vaig conèixer Luis Aguilé una mica abans que visités el paradís comunista cubà. Per aquella època, molts teníem al comandant Che Guevara com un mite, abans que ens assabentéssim, per exemple, que a un pobre camperol que, a Sierra Maestra, li va demanar al Che deixar l'exèrcit revolucionari i tornar amb seva dona, li va tirar un tret al cap.

Alejandro Urrutia, fill d'Alejandro Urrutia, el primer president que va tenir Cuba, després del triomf de Fidel Castro, estudiava Medicina a Saragossa. Componia al piano cançons a les que jo els intentava posar la lletra, i nota a nota, i mes a mes, em va anar explicant per què el seu pare i la seva família van haver de fugir a Miami.

Luis Aguilé va sortir espantat de Cuba i va escriure una de les cançons més famoses del compositor i cantant, Quan vaig sortir de Cuba que, a l'època va ser celebrada popularment, però rebutjada per l'esquerra, perquè no enaltia, ni molt menys, els triomfs de la revolució.

Com en tots els paradisos comunistes, d'allí només es podia sortir escapant, intentant apropar-se a les costes de Florida, o morint entre la gola d'un tauró, o, congelat, al tren d'aterratge d'un avió.

Dimarts es va anunciar que el Raúl Castro, germà de Fidel Castro, ja permet als cubans que puguin sol·licitar un passaport i sortir de Cuba fins a un període de dos anys. ¿S'ha commogut el cor de Raúl-Fidel? No. És una qüestió pragmàtica. Després de mig segle de revolució, d'èxit, quinquenni després quinquenni, s'han adonat que no poden donar de menjar a tots els cubans que viuen a l'illa, i és millor deixar-los que marxin, que es busquin la vida, i que, des de l'exterior, manin dòlars o euros a les seves famílies. És l'única manera de resistir, sobretot, quan la font veneçolana del petroli es trenqui en el moment en què es trenqui el chavisme, impossible sense Chávez.

Els que marxin de Cuba hauran de tornar als dos anys. Ho faran si la dictadura del castrisme ha finit, que caura, encara que els mitòmans creguin que els cabdills són eterns. Si, per casualitat, continua, potser cantin la cançó de Luis Aguilé, però dubto que retornin a l'edèn comunista.

Per a més informació consulti l'edició en paper.