PUBLICITAT

Corrupció i crisi econòmica

ANTONIO CASADO

La resposta oficial a la crisi econòmica genera escandaloses desigualtats en el repartiment de la càrrega. En aquestes condicions és lògic que la corrupció dels polítics es faci insuportable fins a la nàusea. Les enquestes més recents adverteixen que el malestar dels espanyols es duplica i que baixa el llindar de la indignació ciutadana davant les males pràctiques de la classe política. És un efecte col·lateral dels sacrificis que el poder reclama als ciutadans davant la crisi, mentre els membres de la casta política i financera fan trampes per quedar-ne exempts. Assistim a una successió d'esdeveniments que mostren com la corrupció és cada vegada més indigesta per a l'opinió pública. En nom de la Corona (Urdangarin), dels clients polítics (Baltar), dels afectats pels acomiadaments (ERO), dels aturats que necessiten reciclar-se per tornar al mercat de treball (Pallerols). També en nom de la salut dels espanyols. La llavor de la sospita cau en el terreny abonat de l'anomenada «marea blanca» en saber-se el profitós viatge de l'exconseller madrileny de Sanitat, Juan José Güemes, del sector públic al sector privat. L'actual president regional, Ignacio González, diu que és un episodi banal de compra-venda entre empreses. No obstant això, que l'exconseller sigui ara un ferm partidari dels plans privatitzadors, després d'haver pilotat la privatització de les anàlisis clíniques, és en argument contundent per als que es mobilitzen contra aquests plans. La conducta de Güemes és legal. Sempre podrà al·legar l'interès per millorar la sanitat pública i desmentir així que la cobdícia és el mòbil d'aquesta corrupció política, que és la quarta preocupació dels espanyols (darrere de l'atur, la situació econòmica i la classe política en si mateixa). Pensem en Mata, Munat, Fabra, Millet, Prenafeta...La llista de càrrecs polítics o institucionals imputats als tribunals supera la xifra dels 200, però només quatre són a la presó. Per a l'opinió pública, són altres tantes modalitats de desviament de diners públics a butxaques privades. A vegades ni passen pel jutjat, perquè el menyspreu que demostren per al ciutadà no està tipificat. 



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT