Per continuar parlant de tradicions andorranes, quan passi la setmana més freda del any, que és la dels barbuts, segons es diu, podem anar a Canillo a veure la crema del mai. Llàstima que caigui en dijous!

Com ja he dit, la cita és el dijous 31 de gener, a les sis de la tarda, al camp del Som de Canillo. Assenyalo la setmana dels barbuts perquè el que es commemora amb la crema del mai és, precisament, que els dies comencen a allargar-se i les temperatures, a poc a poc, es van suavitzant. La calor que produeix el foc al cremar-se l'arbre és, doncs, el senyal evident que deixem enrere la part més dura de l'hivern i ens anem acostant al estiu. Encara que tothom sap que de vegades hem tingut dies molt més freds al febrer que al gener, però la tradició és la tradició.

Antigament, el costum manava que es cremés un avet amb palla i que tota la gent del poble es reunís per cantar i ballar al seu voltant fins que l'arbre desaparegués consumit per les flames. Però eren temps en què les festivitats es vivien d'una altra manera i el foc devorava a poc a poc l'arbre fins que es feia de nit. Ara, encara que l'arbre, seleccionat entre tots els que s'han utilitzat per decorar durant tot el Nadal els carrers d'aquesta parròquia, continua cremant-se, la festa està més dirigida al divertiment dels més petits de la casa. Fa un parell d'anys, a més de les activitats que mana la tradició, es van afegir activitats per al nens: n'hi ha grups de teatre, jocs, etc. a l'entitat sociocultural canillenca del Perecaus. Doncs, una vegada les flames han devorat l'arbre, ara cosa de uns cinc minuts amb l'ajuda de la palla i d'una mica de gasolina que se li llança a sobre abans que arribi el públic per veure l'acte –cosa del temps més moderns i accelerats en què vivim–; i hem aprofitat l'ocasió per escalfar-nos una mica al costat del foc tot pensant en el bon temps que s'apropa de nou, podem continuar la festa al indret assenyalat. Per finalitzar l'acte, es farà un berenar per a tots els assistents amb coca i xocolata.

Per acabar, desitjar a tots els canillencs una bona crema del mai i donar-los les gràcies per mantenir una tradició que, especialment a mi, com bona alacantina que sóc, i per tant, amant de tot el que estigui relacionat amb el foc, m'agrada molt.

Per a més informació consulti l'edició en paper.