El quall del nepotista Baltar, col·locant a més d'un centenar de parents d'amics i companys d'armes, signant de la seva pròpia mà, i passant-se les normes de l'Administració Pública per l'arc format sota les cames lleugerament obertes sobre la diputació provincial gallega, donen ideal del sentit de la impunitat del dirigent del PP, semblant al desvergonyiment dels socialistes andalusos, manejant centenars de milions d'euros en un dels casos més podrits, repugnants i escandalosos de la política espanyola, i al qual podríem sumar la lentitud de la Justícia en el cas Pallerols, que afecta Unió Democràtica de Catalunya, i que s'ha contemplat setze anys després que es produïssin els fets.

Però en comptes de parlar dels pocavergonyes que assolen Espanya els parlaré d'Alberto, un ciutadà que no ha complert els 35 anys. Té dues filles i treballa de cambrer. De vegades, si el dia de festa coincideix amb un dissabte o amb un diumenge, no ho empra a estar amb les seves filles, sinó que es contracta per a un casament o per a alguna festa particular, perquè la seva dona l'han fet fora de la feina, i ha de pagar la hipoteca del petit pis que van adquirir fa set anys. Alberto és un tipus honrat que treballa de deu a dotze hores diàries, inclosos els caps de setmana i festes de guardar. Alberto no té res a veure amb els cortijeros que ens estafen i malbaraten els nostres costosos impostos en benefici propi o dels parents i amics. A Galícia, les Baltar, a Catalunya, els Pallerols o alguns dels quaranta Pujols, tots molt llestos per fer-se milionaris a càrrec de la seva privilegiada intel·ligència i mèrits d'inventors. I a sota, a Andalusia, l'altre gran cortijo dels ERO, on pringuen sindicats, empresaris, polítics i, com són tants diners, fins a un senyor que passava per allà.

Però Alberto comença a estar emprenyat. Tots els esclats comencen amb un cabreig aïllat. I aquests pocavergonyes atrinxerats a la política atien que un dia l'esclat els destrueixi fins i tot a ells.

Per a més informació consulti l'edició en paper.