PUBLICITAT

Presidència

ALEXIS ESTOPIÑÁN
alexisestopiñ[email protected]

Periodic
Foto: EL PERIÒDIC

Porto treballant com a funcionari les quatre darreres legislatures i per tant, amb quatre governs diferents. Si bé des de fora ja es percep, el cert és que des de dins, s'aprecia amb facilitat les característiques particulars de cadascun d'aquests. Ho marca sobretot el perfil dels caps de govern i dels ministres com el nombre de rotacions que s'esdevenen a les direccions. No és el mateix un perfil amb pes polític que sense, ni amb formació que sense. Tampoc és el mateix un govern que fa neteja de les anteriors direccions que el qui les manté.

Al meu entendre, aquest és dels governs més executius dels que hem tingut fins la data. Probablement el perfil marcadament tècnic dels seus ministres en sigui la clau. Prenen decisions precises en diferents camps, ja sigui en els horaris comercials, l'obertura del capital estranger (i la desaparició del món dels prestanoms), la remodelació del sector sanitari, la reorientació de l'educació escolar, i la professionalització de la gestió turística.

És un govern que es diferencia de l'anterior govern socialdemòcrata. Aquell sens dubte que va ser un dels més valents, comparable a les èpoques del Govern d'en Òscar Ribas. En només dos anys va aconseguir sortir de la llista de paradisos fiscals de l'OCDE, va signar multitud d'acords d'intercanvi d'informació, va iniciar la reforma fiscal, i la competències dels comuns.

El Govern actual té l'habilitat de no precipitar-se, però també de no adormir-se en els seus objectius. Aquest és l'encert d'haver creat el Ministeri de la Presidència en aquests moments. El Ministeri de la Presidència tindrà com a tasca fonamental la revisió global de l'estructura de l'Estat, una tasca vital en aquests moments i que només des d'un càrrec ministerial es pot afrontar. No es tracta de prendre la feina dels actuals ministres, sinó de complementar-la.

La revisió de la vertebració de l'Estat haurà de partir de molt diàleg institucional entre les administracions. Un diàleg que haurà de ser eficaç i real, un diàleg que necessita urgència i valentia, però que no podrà plantejar l'eliminació de les institucions actuals.

Això hauria de suposar principalment una modificació en la manera de gestionar les corporacions locals. No en n'hi ha prou amb les mensuals reunions de cònsols. Hauran de deixar de gestionar mirant únicament la seva corporació. Hauran de gestionar conjuntament les seves competències (circulació, serveis socials i culturals, el transport públic, els camps de neu, la gestió de les aigües, la recollida de deixalles...), i alhora deixar de banda accions unívoques com el tancament de l'avinguda Carlemany.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT