Foto: EL PERIÒDIC

Hem tancat les festes de Nadal tot i que el calendari religiós no les clourà fins diumenge vinent, quan se celebri el baptisme de Jesús. Sembla que hem tornat a la normalitat després de dos setmanes festives. ¿Què tenen d'especial aquestes festes? ¿Què les fa diferents de tota la resta de festes de l'any? Es diu que són unes fetes entranyables i és veritat perquè a les entranyes es troben els sentiments. En el fons ens sentim il·lusionats durant aquest dies. Ens fa il·lusió trobar-nos amb la família per celebrar el Nadal, encara que siguin trobades de molts membres i per tant de molta feina a l'hora de preparar els àpats. Ens fa il·lusió decorar la casa amb motius nadalencs i llevar-nos cada dia amb aquesta companyia a la nostra llar. Ens fa il·lusió acabar un any i començar un de nou i fer festa amb raïm i ressopó i sortir de marxa o restar a casa fent petar la xerrada o jugant a cartes o veient alguns del programes que fan a la tele per rebre el nou any. Ens fa il·lusió renovar els nostres propòsits de canviar allò que no hem fet bé o hem deixat de fer durant l'any que acaba. Ens fa il·lusió canviar de data, de nombre d'any (encara que els supersticiosos aquest any ho passaran malament) i comprovar que continuen endavant. I malgrat que en algun moment acabem una mica farts de buscar el regal que no trobem, ens fa il·lusió fer i rebre regals, plasmació dels bons desitjos cap als altres. Ens fa il·lusió contemplar la reacció dels menuts davant l'aparició dels reis durant la cavalcada. Ens fa també una mica d'enveja aquesta mirada neta i desproveïda de malícia que tenen els nens. Probablement el motiu de tota la il·lusió sigui la dedicació d'aquest dies a recobrar la infància (paradís perdut), aquell moment en el que vivíem el Nadal sense condicions i que se'ns va quedar a les entranyes per sempre més. Com que estem mancats de tendresa, aquestes festes que ja han passat, ens permeten recobrar per uns dies la sensació de que sí podem ser més afectuosos i càlids que de costum. Sembla que els problemes quedessin en un segon lloc i que visquéssim en un pessebre gegant, en el que sota la aparença de felicitat, s'amaga la tragèdia de l'home que lluita contra les seves limitacions sabent que, en la seva feblesa, és imperfecte i necessita transcendir. Al Nadal ens hem trobat una altra vegada davant l'oportunitat d'acollir al transcendent que s'ha mostrat tendre com un recent nascut.

Per a més informació consulti l'edició en paper.