Foto: NOE

Per a molta gent del nostre país, les dates del calendari marcades amb vermell són dies de molta feina. I si són dies de Nadal i les coses van bé, els ingressos d'aquests dies representen un bon pessic en els beneficis de l'any.

Sembla que l'any el varem acabar bé i per sort comença amb bones perspectives. Aquí tenir neu o no tenir-ne, significa al final tenir més o menys punts percentuals del PIB, perquè la neu no és només cosa de les estacions d'esquí sinó que de retruc ens acaba afectant a tots.

Per això la dedicació amb que molts treballadors i els seus empresaris s'esmercen en les seves feines és digne de consideració, sobretot quan es fa amb poc personal i les hores extres i els dies de festa pendents s'acumulen.

És cert que no tothom treballa per igual, ni la qualitat és veu a tot arreu. Tenir cinc estrelles no és senyal d'estar ben servit. Només aquelles empreses que s'hi dediquen en cos i ànima mantenen la qualitat del servei. Perquè la feina no és limita en posar una etiqueta sinó en mantenir-la. S'hi ha de posar dedicació, diners, constància i tenacitat.

Però en la recerca constant de fer les coses ben fetes, hi ha el risc que va definir al seu dia Voltaire, i que més d'un cop he sentit dels millors, el perfecte és enemic del bo.

La recerca d'aquest just equilibri d'aconseguir sempre el bo, comporta una actitud que només veus en els millors professionals. L'estrès de l'excel·lència és una frase que vaig escoltar fa un mes en un tast de xampanys, la va dir el representant de la casa de xampany, que de fet era el relleu generacional d'una família que porta més de tres segles treballant per la definició i la qualitat d'un dels xampanys amb més nom de tot França.

L'actitud en la recerca de l'excel·lència és això, un estrès constant en definir un bon producte i des d'aquí donar-li un bon servei. Aquesta actitud no cerca el millor del món, no busca una estrella Michelin, sinó esdevenir el referent en allò que un fa.

És una actitud que destaca en els millors professionals del país. No és fruit d'un estiu, d'una temporada, no és quelcom anecdòtic sinó una qualitat que s'adquireix després d'anys fent el mateix, cercant la definició i la qualitat del servei que s'està prestant.

Aquí Andorra hi ha unes quantes famílies que amb els seus negocis ho estant demostrant des de fa anys, i senzillament això és digne de ser dit i reconegut.

Per a més informació consulti l'edició en paper.