Foto: NOE

Aquests són els Nadals dramàtics que ens ofereix la doble crisi econòmica i política en què Espanya està sumida i cada vegada a ritme més accelerat. La protesta social ja és inabastable ja que afecta cada dia a la pràctica totalitat dels col·lectius professionals i obrers. Obrir el diari o connectar amb qualsevol mitjà audiovisual o digital s'ha convertit en un exercici perillós per als que no gaudeixin d'un sistema cardíac de ferro. Cada vegada són menys els ciutadans que romanen aliens al malèfic influx de la creixent desesperació. Però n'hi ha que no voldran veure mai la realitat, ja sigui per fanatisme, ja sigui perquè la seva situació privilegiada els anima a seguir transitant per la vida diària com si el que passa fos un malson que afecta els altres però mai a ells. I cada vegada el conflicte social es generalitza més i unifica com mai l'acció de tots els sectors afectats, independentment de la seva filiació o ideologia. Ocorre en la sanitat, en la justícia, en l'educació i cada vegada guanya més terreny, fins que veiem en vaga als habitants de Gènova, 13.

Però aquests últims dies és Catalunya el principal focus d'atenció, des de la conclusió del pacte entre CiU i ERC, un dels majors errors comesos en la història democràtica espanyola des de la transició. Tots sabem de sobres que Catalunya ha entrat en una dinàmica diabòlica d'efectes segurament irreversibles, sobretot per la ruptura o la desafecció moral i intel·lectual entre aquella comunitat i la resta d'Espanya. No sé si val la pena a hores d'ara recordar que és el PP qui ha impulsat amb més força aquesta dinàmica, primer amb la seva cega política anticatalana continguda en la seva croada contra l'Estatut i recentment amb l'altra creuada protagonitzada pel ministre Wert. Jo em resisteixo amb tota l'ànima a acceptar la ruptura, després de molts anys d'esforços professionals i personals en ajuda del millor i més entranyable encaix de Catalunya a Espanya. I em proposo seguir així pels segles dels segles i passi el que passi. És massa el meu amor a Catalunya com per fer res més.

Periodista

Per a més informació consulti l'edició en paper.