Com cada any que passa començarem el següent plens de bons propòsits: perdre pes, deixar de fumar, fer més exercici ... I com gairebé sempre sol passar aquests bons propòsits acabaran caient en va. Per això, aquest any, he decidit que el meu únic propòsit per a l'any que entra serà ser tan feliç com pugui. Amb més o menys quilos, acudint al gimnàs cada dia o no trepitjant-lo en tota la setmana.

Que importa! Intentaré gaudir més de la vida i patir menys pensant en tot el que m'havia proposat i deixo de complir. Potser així ens podríem prendre les coses amb més tranquil·litat i acabar per aconseguir el que més desitgem.

Alguns pensaran que estic dient bogeries, ¿però com puc gaudir de l'exercici si m'ho plantejo com una obligació? ¿O veure com els altres mengen dolços sense poder donar-me un petit caprici alguna vegada?. Impossible! A la més mínima ocasió que tingui no podent aguantar més la temptació es segur que em fotré el gran afartament per compensar el patiment d'haver-me reprimit tant. I després ve el penediment, i a patir de nou.

Aquest any no vull permetre que em passin aquestes coses. N'hi moments per a tot. Per compartir un bon dinar amb els amics sense pensar que estic cometent un delicte i, també, per parar-se a pensar el bé que li faria al meu cos, després de tant excés, per exemple, un bon plat de verdures. I no passar-se tot el dia davant d'una balança comprovant el nostre pes. Per a mi el més important és compensar unes coses amb altres per continuar sentint-se feliç, que és el que de veritat importa en aquesta vida. Que ja tenim suficients problemes sense afegir nosaltres mateixos d'altres! Doncs, feliç Any Nou per tothom i que tots sigueu molt feliços.

Per a més informació consulti l'edició en paper.